Úter retrovers: Símptomes i Tractaments

Entre el 20 i el 30 % de les dones tenen una variant anatòmica anomenada úter retrovers, caracteritzada per una inclinació de l'úter cap a l'esquena. És important assenyalar que aquesta configuració no es considera una patologia i és generalment indolora, sense tenir un impacte significatiu sobre la salut. No obstant això, en algunes situacions, aquesta posició particular de l'úter pot presentar riscos.

Per entendre l'úter retrovers, és fonamental conèixer el funcionament normal d'aquest òrgan així com les diferents posicions que pot adoptar.

Encara que aquesta variació anatòmica pugui no tenir efectes indesitjables sobre la salut general, persisteixen dubtes sobre el seu impacte possible sobre la fertilitat i l'embaràs.

Aquest text explora en detall els aspectes de l'úter retrovers, cobrint els seus símptomes, mètodes de diagnòstic i la seva influència possible sobre la maternitat. Descobreix tot el que has de saber sobre aquesta variant anatòmica per entendre millor les seves implicacions potencials.

Què és l'úter i com funciona?

L'úter, un òrgan buit del sistema reproductor femení, actua com el "sac" que alberga l'embrió i suporta el creixement del fetus. Situat a la pelvis, entre la bufeta i el recte, pren la forma d'un con dirigit cap al coll de l'úter i la vagina. Les corns uterines, una extensió de la seva part superior, condueixen a les trompes de Fal·lopi, que a la seva vegada desembocen en els ovaris. Mantenir-se a la pelvis per mitjà de lligaments rodons i uterinosacrats, músculs elevadors i músculs del sòl pèlvic (periné), l'úter està envoltat per un múscul llis anomenat miòmetre. Aquest múscul es contrau durant el part, facilitant l'expulsió del nadó.

Dins, l'úter està recobert per una membrana anomenada endometri, que s'engreixa sota la influència d'hormones (estrògens) durant el cicle menstrual. En absència de fecundació, aquesta membrana és eliminada per la vagina durant la menstruació. En cas de fecundació, l'úter, que mesura normalment 8 cm per 4 cm, s'amplia fins a 35 cm per adaptar-se a la mida del fetus durant l'embaràs, tornant a les seves dimensions habituals aproximadament dos mesos després del part.

Les posicions de l'úter varien

En la majoria dels casos (70 a 80 %), es troba en anteversió i anteflexió, reposant sobre la bufeta. En el 20 a 30 % dels casos, és retrovers, inclinat cap a l'esquena i pressionat sobre el recte. Aquesta retroversió no és generalment problemàtica per a l'embaràs. També pot canviar de posició en funció del ompliment del recte o de la bufeta.

La retroversió de l'úter, que afecta entre el 20 i el 30 % de les dones, no es considera una patologia, sinó una característica anatòmica normal sense implicacions majors. Fins a la data, no hi ha proves que sugereixin que aquesta característica sigui hereditària.

Les particularitats de l'úter retrovers

La posició inclinada de l'úter cap a l'esquena, cap al recte, pot ser d'origen congènit, existint des del naixement, o secundària, resultant per exemple d'un part amb ruptura obstètrica o d'una distensió dels lligaments de l'úter. També pot estar relacionada amb certes patologies pèlviques. La presència d'una massa com un fibroma o un pòlip uterí, en particular en dones de més de 40 anys, pot explicar l'efecte de pressió de l'úter cap a l'esquena. De la mateixa manera, un úter en retroversió pot ser el resultat d'una malaltia inflamatòria com l'endometriosi.

Factors de risc

Encara que aquesta configuració de l'úter sigui generalment present des del naixement, també pot ocórrer a causa de diversos factors com un avortament anterior, una cirurgia, un procés inflamatòria o desenvolupar-se progressivament en dones excessivament primes.

Símptomes d'un úter retrovers.

Els símptomes associats a l'úter en retroversió poden variar, encara que en la majoria dels casos, això no tingui un impacte significatiu sobre la fertilitat, la salut i l'embaràs de la dona. No obstant això, això pot provocar símptomes a vegades incapacitants, com ara dolors pèlvics i sacro-lumbars més freqüents abans i durant les menstruacions (dismenorrea), dolors durant les relacions sexuals (dispareunia), restrenyiment, dolors en la defecació, dificultats urinàries o ganes repetides d'orinar. Un risc augmentat de prolapse genital, conegut com a descens d'òrgans, també pot estar associat a aquesta afecció. L'indicació d'una intervenció quirúrgica només s'envolta en els casos de dolors molt intensos.

Diagnòstic de l'úter retrovers

Les dones amb un úter en retroversió no presenten generalment cap signe particular. La descoberta de la retroversió de l'úter sovint es fa de manera incidental durant un examen ginecològic de rutina, com una ecografia (examen indolore i sense irradiació prescrit més sovint), una RM (utilitzada en cas de certes patologies com l'endometriosi), una tomografia computada (TC), una exploració o una histeroscòpia (que permet l'examen directe de la cavitat uterina i de l'endometri per fibra òptica).

Consequències d'un úter en retroversió

En el cas de la variant anatòmica simple, l'úter retrovers no impedeix l'accés dels espermatozoides a l'òvul i no bloqueja en absolut el progrés de l'embaràs. La seva posició desplaçada tampoc és una barrera per als tractaments de PMA. Només les patologies associades poden provocar problemes d'infertilitat.

En la majoria dels casos, en absència de símptomes i conseqüències, les dones amb un úter en retroversió no necessiten cap tractament específic.

Tractament de l'úter retrovers

Un tractament pot ser considerat si el dolor causat per l'úter en retroversió resulta incapacitador. Es pot realitzar una prova de pessari per confirmar el vincle entre el dolor ressentit i la retroversió de l'úter. El pessari, un anell flexible de cautxú, làtex o silicona, s'insereix a la vagina per fixar o limitar la mobilització del coll de l'úter i sostenir l'úter, corregint parcialment la retroversió. El dispositiu es deixa en lloc durant uns quants dies o fins i tot algunes setmanes. Si la prova és positiva (és a dir, que el dolor es veu alleugerit), el vincle de causalitat entre el dolor i l'úter en retroversió es prova i es pot considerar una intervenció quirúrgica. Les pacients amb una retroversió de l'úter poden accedir a diferents tècniques de procreació assistida, com la inseminació artificial, la FIV amb o sense ICSI, el mètode ROPA o la donació d'òvuls.

Embaràs amb un úter retrovers

En la majoria dels casos, un úter en retroversió generalment no té cap impacte sobre el curs de l'embaràs.

No obstant això, és possible sentir dolors durant el primer trimestre, explicats pel redreçament gradual i espontani de l'úter entre la dotzena i la catorzena setmana. Amb l'augment del volum uterí, es redreça naturalment i passa a una posició antevers.

Si l'úter no es redreça espontàniament més enllà del primer trimestre, és possible que sigui necessària una maniobra vaginal per evitar qualsevol risc de bloqueig en la pelvis petita. Aquesta procediment destinada a orientar l'úter en posició antevers es realitza generalment sota anestèsia general.

D'altra banda, un úter en retroversió no presenta generalment cap problema per a la inserció d'un DIU. No obstant això, si l'inclinació de l'úter es deu a una patologia uterina, aquest mètode de contracepció pot no ser recomanat. De fet, els dispositius intrauterins (DIU) poden augmentar la durada de les regles i la quantitat de sang, cosa que els fa contraindicats en cas d'endometriosi o fibromes. En tots els casos, per obtenir un diagnòstic precís de l'úter i evitar complicacions, és prudent realitzar una ecografia abans d'introduir el DIU.

Si tens dificultats relacionades amb un úter en retroversió o si tens preguntes sobre l'embaràs, la fertilitat o els mètodes de procreació assistida, no dubtis a contactar-nos. A NatuVitro, el nostre equip de professionals t'orientarà i et proporcionarà la informació que necessites. Entenem bé la importància de cada trajecte individual i ens comprometem a oferir un suport personalitzat. Contacta'ns avui per entendre bé la teva situació i explorar les teves opcions.