Crisi de pànic: símptomes, causes i estratègies per superar-les

Aquest article no pretén revelar res de radicalment nou; el seu objectiu és refrescar la memòria sobre el que ja sabem. Es tracta de recordar aquestes angoixes i aquests processos interns inacabats que són hàbilment amagat per la rutina diària, aquestes coses que de vegades ens avergonyeix admetre, fins i tot a nosaltres mateixos, sense parlar del nostre entorn. Què són les crisis d'ansietat i com combat-lis? Intenta comprendre-ho.

Què s'entén exactament per « crisi d'ansietat »?

Una crisi d'ansietat és un atac sobtat i inexplicable de pànic i ansietat invasives. Sovint s'acompanya d'un sentiment agut de por i d'una forta pujada d'adrenalina, que activa el mecanisme ancestral de supervivència responsable del salvament de vida. Aquesta crisi es manifesta per una combinació de diversos símptomes vegetatius o somàtics (còrporels). Per exemple: un mal funcionament cardíac sobtat amb una acceleració del pols que la persona “sents” literalment; una debilitat sobtada i intensa, a vegades acompanyada de vertigen; una pujada de la pressió arterial; una crisi de migranya; sensació de tremolor interior; por a una mort imminent; manca d'aire o dificultat per respirar, etc. És important destacar que tots aquests símptomes són manifestacions clíniques i físiques de les crisis d'ansietat, i no psíquiques!

Examinem aquest fenomen des d'un altre angle. Cada símptoma té el seu origen, el seu punt de partida. Una crisi d'ansietat és, per naturalesa, un estat psychosomàtic. La paraula clau aquí és « estat », i no « malaltia »!

Causes de les crisis d'ansietat

En la majoria dels casos, les causes de les crisi d'ansietat són un embolic complex de factors psicològics, fisiològics i socials que activen aquest mecanisme de defensa del nostre organisme. Entre els desencadenants més habituals, hi trobem:

1. L'estrès. És un desencadenant que tendeix a acumular-se, com una bola de neu. L'estrès crònic a la feina, els problemes familiars, les dificultats financeres o la pèrdua d’un ésser estimat creen un estat d'ansietat permanent i latent. L'organisme està en estat d'alerta i, en algun moment, aquest sistema es descontrola i s'activa fins i tot en absència de perill real.
2. Predisposició hereditària. Si els pares o altres familiars han patit de crisis d'ansietat, el risc de desenvolupar-les és més alt. Això pot estar relacionat amb particularitats genèticament transmissibles del funcionament del sistema nerviós.
3. Canvis hormonals. Això és especialment cert per a les dones. El cicle menstrual, l'embaràs, el període post-part i l'arribada de la menopausa poden provocar l'aparició de crisis d'ansietat a causa de fluctuacions hormonals importants.
4. Abús de substàncies psicoactives. La cafeïna, l’alcohol o els estupefaents creen una càrrega excessiva al sistema nerviós, cosa que acaba desencadenant un mal funcionament. L'aturada sobtada de la ingesta de estimulants habituals també pot activar una crisi d'angoixa aguda.
5. Malalties concomitants. Els símptomes que indiquen problemes tiroïdals, trastorns cardiovasculars o diabetis poden ser molt similars als d'una crisi d'ansietat o provocar-ne directament la seva aparició. El cos reacciona davant un desequilibri físic com a una amenaça directa.
6. Esdeveniments traumàtics passats. Fins i tot després de molts anys, una situació, un so o fins i tot una olor poden, a un nivell subconscient, portar una persona al seu trauma i activar la reacció de defensa de l'organisme.

És extremadament important entendre que una crisi d'ansietat no és signe de feblesa ni de trastorn mental. Es tracta d'una reacció natural del vostre cos davant un esforç extrem. És un senyal que indica que és hora de posar-hi atenció al vostre benestar emocional i físic.

Tipus de crisis d'ansietat

Les crisis d'ansietat poden manifestar-se de diverses maneres. Analitzem els tipus més habituals:

• Spontànies. Apareixen literalment “de cop”, sense cap motiu aparent ni senyal precursor. Una persona pot estar tranquil·la, fent les seves activitats diàries, per exemple mirant la televisió, i de sobte és inundada per una onada d'adrenalina i una por intensa i inexplicable. És el tipus més imprevisible, que sovint és el més poruc, perquè és impossible preveure’s-hi.
• Les crisis situacionals. Aquestes crisis estan clarament relacionades amb desencadenants o circumstàncies específiques. Sovint es desenvolupen a llocs concrets: en un ascensor, en un avió, en un centre comercial atapeït. De vegades, el desencadenant és una situació concreta: parlar en públic, una intervenció mèdica imminent o una reunió professional important. La persona comença a intuir la crisi en quan es troba en circumstàncies desencadenants familiars.
• Condicionals i situacionals. Es poden donar en una situació determinada, però la seva aparició no és segura. Per exemple, una crisi pot ocórrer mentre condueixes un cotxe, però això no passa a cada trajecte.
• Nocturnes. Aquestes crisis d'ansietat succeeixen durant el son i literalment arrabassen la persona dels braços de Morfeu. S'aixeca esglaiada, amb el cor bategant a tot drap i inundada per una por salvatge. Aquestes crises són especialment insidioses perquè alteren profundament el descans i poden generar por a dormir a la persona.
• Amagades (llarves). En aquests casos, els símptomes físics (somàtics) són la prioritat: dolors cardíaques, vertigen important, problemes gastrointestinals, sense sensació d'ansietat o pànic accentuats. Són molt difícils de reconèixer, ja que sovint la persona consulta primer metges generalistes (cardiòlegs, gastroenteròlegs) abans que un psicòleg o psiquiatre.

Comprendre què són les crisis d'ansietat facilita notablement el camí cap a la seva eliminació.

Símptomes de les crisis d'ansietat

Molta gent es pregunta què són les crisis d'ansietat, quins són els seus símptomes i les seves causes. Els símptomes de les crisis d'ansietat, ja sigui de quin tipus, són molt similars i es manifesten com segueix:

• acceleració del ritme cardíac (taquicàdia), tremolors interns, sudoració excessiva;
• manca d'aire, dificultat per respirar, sensació d'ofec;
• vertigen, entumiment de membres, estat pré-síncope, debilitat;
• náusees sobtades, molèsties intestinals, trastorns gastros;
• sensació d’irrealitat (derealització) o d’alienació de si mateix (despersonalització);
• por intensa de tornar boig, perdre el control o morir (per exemple, d’un aturada cardíaca o un AVC);
• de fet, el pànic;
• raftades de calor sobtanes a tot el cos o, al contrari, escalforades.

Els símptomes poden aparèixer de manera individual, però en la gran majoria dels casos, es dóna una combinació de diverses senyals.

Com gestionar una crisi d'ansietat per tu mateix

Examinem diverses opcions disponibles per combatre les crisis d'ansietat:

OPCIÓ N° 1. Enfrontar-se a la por

Les causes d’aquests trastorns poden ser molt diverses: de situacions estressants puntuals a ressentiments acumulats, esforços prolongats per reprimir emocions desagradables, un divorci, la pèrdua d’un ésser estimat, un canvi de feina, fins a una tensió psicològica permanent.

En el meu cas personal, es tractava d’una repressió sistemàtica del meu « jo » en nom d’una idea i d’un projecte comercial als quals, com vaig entendre més tard, hi donava una importància excessiva, i hi posava grans esperances pel futur. I, com a conseqüència lògica d’aquesta cursa sense fi i aquestes nits en blanc, el meu cos es va involucrar activament en un procés de estrès prolongat: taquicàdia durant el dia, bradicàdia a la nit, el meu cor bategava tan fort que el notava no pas a la caixa toràcica, sinó a les orelles; augment de la pressió arterial amb vertigen i tots els altres símptomes... Com tota persona sensata a la meva situació, primer vaig anar a veure un terapeuta, després un cardiòleg. I quina va ser la meva sorpresa quan, després d’una sèrie d’exàmens i diagnòstics, el metge va informar-me: « Mona, estàs en perfecta salut »! Ara entens què són realment les crisis d'ansietat, i per això no tens cap motiu per por de la teva salut mental i psíquica! La nostra naturalesa és més saviesa que nosaltres, i el meu cos m’« cridava » simplement que era hora de canviar radicalment el meu estil de vida, la meva actitud envers mi mateix i envers l’entorn, o bé …

OPCIÓ N° 2. Canvi amb reinici

La psicologia operativa és un enfocament segons el qual, en cada cas individual, totes les metodologies i mitjans són bons si finalment donen un resultat positiu. Pot ser la pràctica regular d’un esport, llargues passejades a peu, la meditació, la visualització, etc. Pot fins i tot ser una teràpia amb medicaments, com antidepressius i tranquil·litzants, i no hi ha res de reprovable o vergonyós en això. Al cap i a la fi, si et fa mal la dent, vas a un dentista, no intentes alleugerir el dolor amb exercicis de respiració. Si et fa mal a l’orella, consultes un otorinolaringòleg per fer-te curar, no el suplicis que deixi de fer-te mal.

Totes les metodologies per combatre les crisis són bona cosa! El nostre cos no és de ferro, i si necessita ajuda d’urgència, no cal provar la seva resistència. En general, quan les crisis d'ansietat s’esvaeixen, la persona deixa simplement de prendre els medicaments, sense cap costum.

La meva propera recomanació pot posar-vos somriure, però proveu de preguntar al vostre cos quina metodologia de cura li convé més. Escolteu molt atentament el vostre cos i les vostres sensacions, segur que us donarà una pista. Parlar amb el vostre hamster, amb el vostre gos o fins i tot amb vosaltres mateixos, oi? D’aquesta manera, el vostre cos aspira a ser finalment observat, estimat, escoltat, que s’aturi a prestar atenció als seus senyals, demandes i necessitats.

OPCIÓ N° 3. Cerca de l’origen

El mètode psicològic bàsic per superar les crisis d'ansietat és el diagnòstic, és a dir, la recerca de l’origen, de la causa primera que provoca aquesta reacció del cos. Us proposo que us feu algunes preguntes, però les respostes han de ser extremadament sinceres:

1. Què em recorden les meves crisis d'ansietat?
2. A què semblen les meves crisis d'ansietat?
3. Què han aportat de bo (sí, de bo!) a la meva vida?
4. Quin avantatge trec de les meves crisis d'ansietat?

Estic més que convençuda que les dues últimes preguntes us han deixat com a mínim perplexos o fins i tot indiginats: « Per a què serveix, per Déu, si tremolo com una fulla i el meu cor està a punt de sortir-me del pit? No puc conduir per por, tinc por de desmai.men a la carretera... És una tonteria! Un altre enrenou! »

En realitat, la lògica habitual no té res a veure aquí... I si ho anomenes deliri, llavors quin deliri és i respecte a què? Respecte a la teva manera de pensar, que ja té respostes correctes, raonables i lògiques a totes les preguntes? Dit d’una manera més simple: el síndrome de les crisis d'ansietat és molt característic en persones amb un alt nivell de control — sobre elles mateixes, sobre el seu entorn, sobre la situació; aquelles persones que poden pensar llargament i amb dificultat sobre els seus actes i accions. Pregunta’t: què t’aporta aquest control total i què el provoca? Probablement, la por: por per un nen, per un ésser estimat, por de quedar-se sol o sense res, etc. Les causes de les crisis d'ansietat poden ser enumerades fins a l’infinit: cada història de client és única i particular a la seva manera!

Com desfer-se de les crisis d'ansietat

Si no ets capaç d'aturar les teves crisis d'ansietat per tu mateix, la millor solució és buscar ajuda d’un psiquiatre o d’un psicoterapeuta. Un especialista podrà escollir el tractament adequat i adapting a cas particular teva. Normalment, entén:

• Psicoteràpia. Apunta a ajudar a modificar els patrons de pensament negatius, la reacció a l’ansietat en si mateixa i a les situacions que la provoquen (s’utilitza sovint la teràpia cognitiu-conductual).
• Tractament medicamentós. Només un metge pot receptar antidepressius, tranquil·litzants o altres medicaments per alleugerir els símptomes aguts i estabilitzar l’estat del pacient.
• Tècniques especials. Poden ser exercicis de respiració, tècniques de relaxació, treball sobre els bloquejos corporals sota supervisió d’un especialista.
• Aprendre tècniques d’autoajuda. El metge t’ensenyarà tècniques que t’ajudaran a gestionar una crisi en el moment que arribi.

Una teràpia completa sota supervisió d’un especialista gairebé sempre condueix a un resultat positiu i durador.

Resumim breument

Sabiendo què és una crisi d'ansietat i com es manifesta, podem afirmar amb seguretat que la sensació de pànic i la por a la mort ens són dictades pel nostre cos, i no per trastorns psíquics o mentals!

Com ha quedat demostrat en el meu cas, el ritme cardíac als « orelles » podia ser calmant no pas amb medicaments per al cor, sinó amb sedants normals. És important assenyalar que, en cas de veritables malalties cardíaques orgàniques, normalment no sentiràs la seva funció de manera tan intensa. Amb un enfocament correcte i competent, podeu aprendre a controlar aquests estats i a distingir-los clarament.

El consell més important que us puc donar és que no us quedeu sols davant vostre mateix i la vostra crisi d'ansietat! Per a la psicologia humana en general, és molt útil i salutable sortir del seu « jo ». Si teniu por del judici i de la incomprensió del vostre entorn i de les vostres persones properes, consulteu un especialista (psicòleg o psicoterapeuta). Moltes persones coneixien les meves crisis: els meus amics més propers i les meves coneixences. Estic infinitament agraïda pel temps que m’han dedicat, pels seusmmans on vaig poder plorar, per les seves orelles que m’han escoltat, per la seva immensa paciència i, sobretot, per l’absència total de judici als seus ulls!

FAQ: Preguntes freqüents sobre les crisis d'ansietat

P: Què és una crisi d'ansietat? R: És un atac sobtat i intens d’ansietat, de terror i por, acompanyat de símptomes físics desagradables com palpitacions, manca d’aire, vertigen, tremolors i por de morir.

P: Una crisi d'ansietat és una malaltia mental? R: No, en aquest article, aquest estat es descriu com una reacció psychosomàtica i no com una malaltia. És una mena de senyal enviat per l’organisme per indicar un esforç físic o emocional important, i no un signe de bogeria.

P: Les crisis d'ansietat són perilloses per a la vida o la salut? R: En elles mateixes, les crisis d'ansietat, malgrat el seu caràcter penós i els símptomes com por de morir o d’un infart, no constitueixen una amenaça directa per a la vida. Tot i així, desgasten considerablement el sistema nerviós i redueixen la qualitat de vida.

P: Quines són les principals causes de les crisis d'ansietat? R: Les causes són diverses i generalment són un conjunt de factors: estrès crònic, predisposició genètica, canvis hormonals sobtats (especialment a les dones), abusos de estimulants (cafè, alcohol) o trauma psicològic passat.

P: Es pot superar una crisi d'ansietat per si sol? R: Sí, l’article descriu mètodes d’autoprenia. Entre ells hi ha la presa de consciència (“enfrontar-se a la por”), la desviació de l’atenció (esport, passejades, meditació) i una introspecció aprofundida per buscar la causa primera (recerca dels « avantatges » d’aquest estat).

P:Quan cal consultar un metge? R: Si les crisis es repeteixen regularment, pertorben greument la teva vida quotidiana (treball, comunicació, desplaçaments) i veus que no pots gestionar-les per tu mateix, és altament recomanable consultar un psicoterapeuta o un psiquiatre.

P: Com tracten les crisis els especialistes? R: El tractament és generalment complex. Pot incloure psicoteràpia (per modificar pensaments i reaccions negatives), suport medicamentós (antidepressius o tranquil·litzants prescrits per un metge) i aprenentatge de tècniques de relaxació i autopernís.