Quines són les diferències entre Ozempic i Mounjaro (OZEMPIC vs MOUNJARO)? Quins efectes té el fàrmac sobre la fertilitat?

La forta demanda mundial de medicaments per aprimar ha convertit l’Ozempic (semaglutida) i el Mounjaro (tirzepatida) en uns dels remeis més populars, tot i que la FDA no els ha aprovat oficialment per al tractament de l’obesitat. Originalment, van ser creats exclusivament per al tractament de la diabetis tipus 2, però s’han demostrat tan eficaços per reduir el pes corporal que s’han utilitzat àmpliament fora de les indicacions oficials.

Per entendre millor les diferències, cal començar per les substàncies actives: l’Ozempic conté semaglutida i el Mounjaro tirzepatida. El primer actua com una hormona produïda a l’intestí anomenada GLP-1 (glucagon-like peptide-1), que juga un paper en el control de la glucèmia; el segon és un agonista dels receptors del GIP (polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa) i del GLP-1, i millora la glucèmia i regula la gana. La semaglutida es comercialitza sota el nom d’Ozempic (per a la diabetis), Rybelsus (en comprimits) i Wegovy (per combatre l’obesitat). El tirzepatida es comercialitza com a Mounjaro (diabetis) i Zepbound (obesitat).

Tots aquests medicaments són agonistes dels receptors GLP-1, imitant l’acció d’una hormona que redueix el sucre en sang, alenteix el buidatge gàstric i suprimeix la gana. El Mounjaro, a més, activa els receptors GIP, la qual cosa aporta un avantatge addicional per a la regulació del metabolisme energètic i la pèrdua de pes.

Els estudis clínics mostren que l’Ozempic pot aconseguir una pèrdua de pes de fins al 15 % en 68 setmanes, i el Mounjaro fins al 21 % en 12 setmanes i el 26,6 % en 84 setmanes. El tirzepatida també ha demostrat eficàcia en el tractament de l’esteatosi hepàtica i l’apnea obstructiva del son, mentre que la semaglutida és eficaç en la reducció dels riscos cardiovasculars i renals.

Seguretat i restriccions d’ús
Cap d’aquests medicaments s’ha d’utilitzar en pacients amb síndrome MEN-2 (síndrome de neoplàsia endocrina múltiple tipus 2), carcinoma medul·lar de tiroides o antecedents de pancreatitis. A excepció del Wegovy, no es prescriuen a nens ni adolescents. Cal destacar que no s’han realitzat assajos clínics sobre la seguretat d’aquests medicaments en dones embarassades.

Canvi d’un medicament a un altre
El canvi d’Ozempic a Mounjaro és possible, però requereix un seguiment mèdic professional. Les raons poden ser efectes secundaris, eficàcia insuficient, intolerància individual o dificultat econòmica per accedir al medicament. Les dosis inicials no són equivalents: 0,25 mg per a l’Ozempic i 2,5 mg per al Mounjaro per setmana. Les dosis màximes varien entre 2 mg i 15 mg respectivament. Els esquemes de transició basats en el control de la glucosa no reflecteixen l’efecte sobre el pes i l’estat general.

Es poden combinar Mounjaro i Zepbound?
No. Contenen el mateix principi actiu (tirzepatida) i la seva presa conjunta provoca una sobredosi. El mateix passa amb l’Ozempic i el Wegovy, ja que tots dos contenen semaglutida. La combinació de semaglutida i tirzepatida està estrictament prohibida, ja que pot causar efectes adversos greus.

Efectes sobre la funció reproductiva i l’embaràs
No es recomana quedar-se embarassada durant el tractament amb Ozempic o Mounjaro. Les dones en edat fèrtil han d’utilitzar una contracepció fiable. L’aturada del tractament 2 o 3 mesos abans de la concepció és una mesura de precaució obligatòria, ja que no s’ha estudiat l’efecte d’aquests medicaments sobre el fetus.

La pèrdua de pes durant el tractament pot causar desequilibris hormonals, trastorns de l’ovulació i del cicle menstrual, especialment rellevants durant la planificació d’un embaràs o una FIV (fecundació in vitro), una FIV amb donació d’òvuls o una FIV amb doble donació. Les dones que vulguin congelar òvuls han de deixar de prendre els medicaments, normalitzar el pes i sotmetre’s a proves hormonals abans de l’estimulació de la superovulació. L’endometri, la reserva ovàrica i l’estat metabòlic general s’han d’avaluar abans de començar qualsevol protocol de reproducció assistida.

Actualment, la seguretat d’aquests medicaments no està demostrada a l’inici de l’embaràs, incloent-hi casos de concepció inesperada durant el tractament.

Els homes que prenen aquests medicaments han de tenir en compte possibles canvis en el metabolisme i el nivell de testosterona. Tot i que no s’han detectat efectes negatius en els paràmetres de l’espermograma, es recomana deixar el tractament almenys 2 o 3 mesos abans de la concepció prevista o de la donació d’esperma, per evitar influir en la espermatogènesi.

Aquests aspectes són especialment importants en tècniques de reproducció assistida, ja que fins i tot petits canvis hormonals poden afectar la qualitat de les cèl·lules germinals, l’èxit de la implantació i el desenvolupament primerenc de l’embrió.

Elecció personalitzada i seguiment
L’elecció entre Ozempic i Mounjaro depèn de l’objectiu (control del pes o diabetis), de la presència de patologies associades, dels possibles efectes secundaris i de la disponibilitat econòmica. L’eficàcia del tractament depèn directament de la motivació del pacient, del seu estil de vida i d’un seguiment mèdic regular. L’automedicació està prohibida: els medicaments s’han de prescriure estrictament segons les indicacions mèdiques i tenint en compte els projectes reproductius del pacient.

Al nostre blog hem tractat el tema de la diabetis i el seu impacte sobre la fertilitat.