FIV i els ovaris poliquístics

El síndrome dels ovaris poliquístics (SOPQ) és una de les causes més freqüents d'infertilitat en les dones en edat reproductiva. Aquest trastorn endocrí s'acompanya d'un desequilibri hormonal, d'un cicle menstrual irregular i d'una absència d'ovulació. La fertilització in vitro (FIV) apareix com una metodologia efectiva per aconseguir un embaràs en les dones afectades de SOPQ. Aquesta aproximació evita els problemes relacionats amb els trastorns de l'ovulació fecundant els òvuls en laboratori i transferint els embrions a l'úter de la dona. Examinem les especificitats del procediment i els factors que influeixen en el seu èxit.

Per què els ovaris poliquístics fan que la concepció sigui difícil?

El síndrome dels ovaris poliquístics es caracteritza per trastorns de l'ovulació deguts a un desequilibri hormonal. Nivells elevats d'andrògens (hiperandrogenisme) i una resistència a la insulina creen condicions desfavorables per a la maduració dels fol·licles. Malgrat una reserva d'òvuls elevada, el procés de maduració dels òvuls sovint es veu alterat, cosa que fa que la concepció natural sigui extremadament difícil.

La FIV és sempre necessària en cas de SOPQ?

La FIV no és sempre la primera opció de tractament per a les dones afectades de SOPQ. La tria inicial pot ser la estimulació de l'ovulació mitjançant medicaments hormonals o la inducció de l'ovulació. Si aquestes mètodes són ineficaços i si hi ha altres factors d'infertilitat presents, els metges recomanen la FIV.

Abans de la FIV, de vegades es prescriu una laparoscòpia. Aquesta intervenció quirúrgica permet reduir la quantitat de teixit ovàric que produeix andrògens i restablir l'ovulació. La laparoscòpia pot ser especialment útil per a les pacients en les quals la hormonoteràpia ha fracassat.

Com es duu a terme la FIV per als ovaris poliquístics?

La FIV per als ovaris poliquístics té les seves pròpies particularitats. El principal problema és el risc elevat de síndrome d'hiperestimulación ovàrica (SHO) a causa de la gran reserva d'òvuls. Això requereix

• un enfocament particular en la dosificació d'hormones;
• una supervisió regular del desenvolupament dels fol·licles;
• una supervisió contínua de l'estat de la pacient.

La primera etapa consisteix en una estimulació fol·licular. A causa de la seva elevada reserva ovàrica, les dones afectades de SOPQ sovint responen bé i, de vegades, massa als medicaments hormonals. Això augmenta el risc de complicacions, com el SHO, que pot acompanyar-se de dolors i inflor abdominal. Per tant, els metges utilitzen dosis baixes d'hormones per reduir aquests riscos.

Un cop obtinguts els òvuls madurs, són fecundats en laboratori, i després els embrions de millor qualitat són transferits a la cavitat uterina. Aquesta aproximació minimitza els riscos i maximitza la seguretat.

El paper de la metformina en el tractament dels SOPQ amb resistència a la insulina

La metformina és un medicament utilitzat per reduir la resistència a la insulina. Segons estudis, millora l'equilibri hormonal, redueix els nivells d'insulina i augmenta la sensibilitat dels ovaris a l'estimulació. Per exemple, un estudi publicat a la revista Fertility and Sterility va mostrar que l'ús de la metformina abans de la FIV augmentava els taux d'embaràs en un 20%. Aquest medicament s'utilitza sovint com a adjuvant abans de la FIV per augmentar les possibilitats d'èxit de la concepció.