Malalties subjacents de l'endometri

Les malalties subjacents de l'endometri són estats patològics caracteritzats per modificacions hiperplàsiques de la capa interna de l'úter, que poden ser degudes a una proliferació cel·lular excessiva. Aquests processos poden ser benignes, però en alguns casos evolucionen cap a formes precursors de càncer, fins i tot cap a un càncer de l'endometri, si no es detecten i es tracten a temps. La hiperplàsia endometrial i els pòlips són les formes més comunes de malaltia de l'endometri i necessiten una vigilància i un tractament.

Causes i mecanismes de desenvolupament

Els processos hiperplàsics són deguts a un desequilibri hormonal, en particular a un excés d'estrogens associat a una deficiència de progesterona. L'estrogen estimula el creixement de les cèl·lules de l'endometri i, en l'absència del seu contrapès fisiològic, la progesterona, es produeix una proliferació excessiva dels teixits. A la pubertat, aquest trastorn pot estar relacionat amb cicles anovulatoris i amb la immaduresa dels eixos reguladors. En les dones en edat fèrtil, els factors desencadenants poden ser l'estrès, la prolactinèmia, la fam crònica, els quists hormonals i la poliquistosi ovàrica. A la perimenopausa i a la postmenopausa, la hiperplàsia es forma més sovint a causa d'una activitat augmentada de les glàndules suprarenals i de trastorns de la regulació central.

Manifestacions clíniques i símptomes

El símptoma més freqüent de les malalties subjacents de l'endometri és el sagnat uterí. Pot ser cíclic, però es manifesta més sovint en forma de sagnats intermenstruals amb menstruacions llargues i abundants. El mecanisme dels sagnats està relacionat amb el fet que l'endometri hiperplàstic es torna menys sensible als senyals reguladors i es desprèn de manera desigual, amb zones de necròsi, de distrofia i modificacions vasculars. En presència de pòlips, els sagnats s'acompanyen de dolors punxants o de contraccions.

Efectes sobre la fertilitat i les tècniques de reproducció assistida

Les malalties subjacents de l'endometri constitueixen sovint un obstacle a l'embaràs, tant per via natural com pel recurs a tècniques de reproducció assistida. En el cas d'una concepció natural, la hiperplàsia s'acompanya de trastorns hormonals i d'anovulació, cosa que fa que el procés d'ovulació i d'implantació sigui inestable, fins i tot impossible. Encara que la fecundació hagi tingut lloc, l'endometri alterat pot no proporcionar les condicions necessàries per a la implantació de l'embrió, augmentant així el risc d'avortament espontani precoç.

En el cas d'una FIV, la hiperplàsia i els pòlips de l'endometri redueixen considerablement les possibilitats d'implantació. És per això que, abans de començar el protocol, s'efectua una normalització de l'estat de la mucosa, ja sigui per via medicamentosa, ja sigui per via quirúrgica. Això és especialment important en els programs amb òvuls de donant, on l'embrió és inicialment de alta qualitat i on l'èxit del trasplantament depèn sobretot de l'estat de l'endometri. En cas de donació doble (òvul i esperma), les exigències envers l'endometri són encara més altes, ja que el resultat es fonamenta sobre la part receptora de la dona que sotmet al trasplantament. Sense una preparació adequada de l'endometri, aquests programes perden la seva eficàcia.

Diagnòstic i estratègia terapèutica

L'algoritme diagnòstic en cas de sospita de malalties subjacents de l'endometri comença per un examen complet, la recollida dels antecedents mèdics i una ecografia dels òrgans pèlvics. No obstant això, el diagnòstic definitiu només es pot establir després d'una biòpsia diagnòstica del canal cervical i de la cavitat uterina, seguida d'una anàlisi histològica. L'histeroscòpia es considera la norma moderna: permet no només visualitzar la patologia, sinó també eliminar immediatament els pòlips o les zones d'hiperplàsia. En absència d'histeroscòpia, es pot utilitzar una histerosalpingografia. Un perfil hormonal s'estableix obligatòriament per avaluar el context endocrí.

La elecció del tractament depèn de l'edat de la pacient, dels seus projectes reproductius, del grau de modificació de l'endometri i de la presència de malalties concomitants. Els principals objectius del tractament són aturar els sagnats, restablir l'equilibri hormonal, millorar l'estat morfo funcional de l'endometri i prevenir les recurrències. Les pacients amb aquests trastorns han de ser objecte d'un seguiment regular.

Podeu obtenir consells qualificats i començar el tractament de les malalties subjacents de l'endometri a la clínica « Natuvitro ».