Vitrificació d'ovòcits i fecundació

La criopreservació és un mètode que consisteix en la congelació dels gàmetes o dels embrions. Per a això s'utilitzen substàncies que augmenten la viscositat del medi de conservació fins que esdevé gairebé sòlid. Això permet evitar la formació de cristalls de gel, que són molt perjudicials per a les cèl·lules. La vitrificació dels òvuls o dels embrions s'efectua a una temperatura de -196º C; així, el temps i, per tant, l'edat dels embrions es detenen fins al moment en què es decideix implantar-los.

Tot i que l'òvul roman intacte, l'ús d'aquesta tècnica implica l'eliminació de les cèl·lules que acompanyen l'òvul (cèl·lules granulars); per tant, impedeix que l'òvul i l'espermatozoide es reconeguin de manera natural, fent impossible la fecundació in vitro (FIV) clàssica.

Per això, després d'una vitrificació, l'òvul només pot ser fecundat per microinjecció espermàtica (ICSI).

Els òvuls frescos, en canvi, poden ser fecundats per FIV, i en aquests casos és la naturalesa la que decideix quin dels espermatozoides fecundarà l'òvul.

La transferència d'embrions obtinguts a partir d'òvuls frescos o vitrificats no condiciona la taxa d'implantació ni el percentatge de dones que aconsegueixen tenir un fill.