Les mètodes moderns de medicina reproductiva, com la inseminació artificial, incloent la fecundació in vitro (FIV), han augmentat considerablement les possibilitats d'èxit d'un embaràs, en particular per als parelles que s'enfronten a dificultats per concebre. No obstant això, durant la FIV, hi ha una possibilitat de gravides múltiples, la qual cosa, al seu torn, pot comportar un risc de desenvolupar un síndrome de transfusió feto-fetal.
 

Fecundació in vitro (FIV) i FFTS

La fecundació in vitro (FIV) és un dels mètodes de fecundació artificial més comuns, en el qual els embrions s'creen fora del cos i després s'implanten a l'úter. En cas d'implantació de diversos embrions, la probabilitat de gravides múltiples, incloent els bessons monocorionics, augmenta, la qual cosa constitueix la principal condició per al desenvolupament del FFTS.
Els riscos associats a la FIV inclouen la possibilitat de compartir vasos placentaris entre els fetus, la qual cosa pot provocar una distribució desigual del flux sanguini entre els fetus. Els metges que treballen amb parelles que es sotmeten a una FIV han de ser conscients d'aquests riscos i estar preparats per controlar l'estat dels fetus per tal de detectar les complicacions a temps.

Complicacions durant la inseminació artificial i  FFTS

En cas de gravides múltiples resultants d'una FIV o d’una inseminació artificial, el risc de complicacions augmenta. El síndrome de transfusió feto-fetal és una de les complicacions més greus, ja que pot provocar diverses patologies que amenacen la vida dels dos fetus.
El fetus receptor pot desenvolupar anomalies cardíaques, hipertensió i anasarca feto-placentària, la qual cosa complica considerablement l'embaràs. El fetus donant, al seu torn, pot desenvolupar una anèmia, un retard de creixement i altres afeccions greus associades a una manca de nutrients i d'oxigen.

Diagnòstic precoç del FFTS en FIV

El diagnòstic precoç del síndrome de transfusió feto-fetal és un factor clau d'èxit del tractament i de reducció dels riscos per als fetus. L'ecografia i el Doppler són els principals mètodes de diagnòstic que permeten detectar a temps les alteracions del flux sanguini i del volum de líquid amniòtic.
Una atenció especial ha de ser assignada al control de l'estat dels fetus en els casos on es produeix un embaràs múltiple després d'una FIV, ja que el risc de complicacions, incloent el FFTS, augmenta considerablement. Un diagnòstic precoç permet als metges prendre les mesures necessàries per mantenir la salut de la mare i del fetus.