Síndrom de Patau: trisomía 13

De vegades, fins i tot les més ínfimes modificacions del codi genètic poden tenir conseqüències greus sobre la salut humana. Una d'aquestes anomalies és el síndrome de Patau (trisomia 13), que es manifesta abans del naixement i es caracteritza per una evolució clínica greu.

Què és el síndrome de Patau?

El síndrome de Patau és una anomalía genètica rara que es produeix quan una còpia addicional del cromosoma 13 apareix en cada cèl·lula de l'organisme. En comptes de dues còpies, n'hi ha tres. Normalment, l'ésser humà té 46 cromosomes (22 parells d'autosomes i un parell de cromosomes sexuals), però en cas de trisomia 13, el nombre total passa a 47.

Hi ha diferents formes de trisomia 13:

• Forma completa: cada cèl·lula conté un cromosoma 13 addicional.
• Forma mosaic: només una part de les cèl·lules conté la trisomia, les altres tenen un nombre normal.
• Forma translocacional: el material genètic addicional del cromosoma 13 està unit a un altre cromosoma.

El cromosoma addicional apareix generalment com a conseqüència d'errors durant la divisió de les cèl·lules sexuals (òvul o espermatozoide). Com a conseqüència, el gamet rep un cromosoma addicional i el transmet a l'embrió.

Segons observacions clíniques, el síndrome de Patau és més freqüent en el cas d'una concepció natural que en el cas d'una fecundació in vitro (FIV). Això s'explica per la possibilitat de realitzar un diagnòstic genètic preimplantatori (PGT-A) en el marc d'una FIV, que permet excloure els embrions que presenten anomalies cromosòmiques abans de la seva transferència a la cavitat uterina.

La malaltia va ser descrita per primera vegada el 1960 pel genetista americà Klaus Patau. Els seus treballs van establir un vincle directe entre les malformacions congènites greus i la presència d'un cromosoma 13 addicional.

Diferències entre la trisomia 13 i altres anomalies cromosòmiques

Síndrome de Patau: Cromosoma 13 Frequència d’aparició: 1 de cada 7 000–14 000 Malformacions fàcils nombroses: microphtalmia, malformacions del cor, del cervell i dels ronyons freqüents i greus, pronòstic desfavorable

Síndrome d'Edwards: cromosoma 18, freqüència d’aparició 1 de cada 6 000 Micrognàtia, orelles baixes, malformació del cor, del tub digestiu, trastorns intel·lectuals, esperança de vida fins a 1 any

Síndrome de Down: cromosoma 21, freqüència 1 de cada 700–1 000 cara plana, fissures oculars estretes, malformació del cor, tiroides, aprenentatge possible, esperança de vida sovint fins a l'edat adulta

Principals símptomes del síndrome de Patau

• Malformacions cardíaques — anomalies congènites de l'estructura del cor que impedeixen la circulació sanguínia normal.
• Signes fenotípics: ulls fends, fissures labials i palatines, estructura anormal de les orelles.
• Lesions del SNC: fusió dels hemisferis cerebrals, microcefàlia, convulsions, baixa reacció als estímuls.
• Anomalies esquelètiques: polidactília, luxacions, deformacions dels membres, hernies.
• Trastorns del tracte gastrointestinal i dels òrgans interns: incloent-hi l'absència de comunicació entre l'esòfag i l'estómac.
• Anomalies del sistema genitourinari: patologies congènites en nens i nenes.

En la forma mosaic, els símptomes són menys pronunciats i l'infant pot sobreviure més temps mentre conserva algunes funcions.

Causes del síndrome de Patau

Factors genètics

La causa principal és una mutació accidental durant la meiosi o la mitosi, que provoca la formació de gamets amb un cromosoma 13 addicional. La majoria dels casos no són hereditàries, sinó que apareixen espontàniament.

Edats de la mare i riscos

Amb l'edat (en particular després dels 35 anys), el risc d'anomalies cromosòmiques augmenta. En casos rars, els pares poden presentar una translocació equilibrada que no provoca cap síntoma en ells, però que augmenta el risc de transmissió de la patologia al fill.

Com detectar la trisomia 13?

Diagnòstic prenatal i detecció abans del naixement

Les mètodes de diagnòstic prenatal permeten avaluar la probabilitat d'una trisomia 13 durant l'embaràs. Una de les primeres passes és la detecció bioquímica, que consisteix a analitzar els nivells d'hormones i de proteïnes específiques en la sang de la dona. Aquests marcadors poden indicar la presència d'anomalies cromosòmiques en el fetus.

També és important realitzar una ecografia durant el primer i el segon trimestre. Permet detectar anomalies anatòmiques característiques: trastorns del desenvolupament cerebral, malformacions cardíaques, escurçament dels membres. En una fase primerenca, les fissures labials i palatines poden ser invisibles, però són més fàcils de detectar en una fase més avançada.

Les tecnologies modernes permeten realitzar una prova prenatal no invasiva (NIPT), en la qual es aïllen fragments d'ADN del fetus de la sang materna. Es tracta d'un mètode segur i molt precís que permet sospitar la trisomia 13 abans de prescriure procediments invasius.

El diagnòstic invasiu inclou procediments com l'amniocentèsi (extracció de líquid amniòtic), la biòpsia del cori (extracció d'una mostra de teixit placentari) i la cordocentèsi (extracció de sang del cordó umbilical). Aquests mètodes permeten examinar amb precisió el cariotip del fetus i confirmar el diagnòstic.

Diagnòstic postnatal i examen després del naixement

Si el nounat presenta signes externs característics de la trisomia 13, com ara microcefàlia, polidactília, fissura labial o palatina, es realitza un examen físic. El diagnòstic es confirma mitjançant una anàlisi citogenètica de la sang, que permet detectar el cromosoma addicional. També s'utilitzen mètodes d'imatge: ecografia, neurosonografia, ecocardiografia, per avaluar el grau d'afectació dels òrgans i dels sistemes interns.

Tractament i atenció dels nens amb síndrome de Patau

El tractament del síndrome de Patau no pot tenir com a objectiu eliminar la causa de la malaltia, ja que aquesta és d'origen genètic. No obstant això, la medicina moderna proposa diverses aproximacions que permeten millorar la qualitat de vida de l'infant i prolongar-la tant com sigui possible.

El tractament de suport inclou un conjunt de mesures. Entre elles, es troba la fisioteràpia, que ajuda a mantenir l'activitat motora i a prevenir complicacions. S'utilitzen massatges, exercicis passius, tècniques de respiració així com mètodes d'estimulació sensorial que fomenten el desenvolupament de la percepció del món que l'envolta.

Si cal, es prescriuen medicaments. Poden ser sedants si l'infant presenta convulsions o una gran excitabilitat, així com medicaments per a sostenir l'activitat cardíaca i alleugerir el dolor.

En alguns casos, els metges poden contemplar una intervenció quirúrgica. Les operacions es realitzen per corregir malformacions congènites potencialment mortals, per exemple en casos d'anomalies cardíaques complexes, malformacions greus del tub digestiu o hidrocefàlia severa. La decisió es pren cas per cas, tenint en compte l'estat general de l'infant i la tolerància prevista a l'anestèsia.

Pronòstic

El pronòstic és extremadament desfavorable: fins al 80 a 90 % dels infants amb trisomia 13 completa moren durant els primers mesos de la seva vida. Només el 5 a 10 % sobreviuen fins a l'edat d'un any, principalment en la forma mosaic. Fins i tot si sobreviuen, els infants presenten greus deficiències mentals i físiques i necessiten cures constants.

Investigacions actuals

Segons l'American Journal of Medical Genetics, en el 75 % dels casos, es diagnostica una trisomia 13 completa, i en els altres casos, una forma mosaic o translocacions. Aquestes formes es distingeixen per la gravetat dels símptomes.

Les investigacions en curs contribueixen a una millor comprensió de les anomalies genètiques, ajuden a millorar les mètodes de diagnòstic precoç i les aproximacions de planificació de l'embaràs.