Micoplasmosi i infertilitat

La micoplasmosi és una de les infeccions més comunes que poden tenir un impacte negatiu sobre la salut reproductiva dels homes i les dones. El perill particular d’aquesta malaltia rau en la seva evolució oculta: la infecció sovint és asimptomàtica, però afecta progressivament els òrgans del sistema genitourinari i pot desencadenar reaccions autoimmunes, reduint considerablement les possibilitats de concepció.

Causas i mode de transmissió

L'agent patogen de la micoplasmosi és un micoplasma paràsit (l’Ureaplasma urealyticum) intracel·lular que es transmet principalment per via sexual. La infecció sovint es detecta durant un examen de les parelles que consulten per infertilitat. El diagnòstic es basa en mètodes de biologia molecular i la serologia: PCR, ELISA, PIF.

La micoplasmosi en els homes i les seves conseqüències

En els homes, l'ureaplasma provoca una inflamació del canal urinari, que es manifesta amb cremors i dolors durant la micció, fluxos uretrals i sensacions doloroses durant les relacions sexuals. Si la infecció no es tracta, pot estendre’s a les annexes i als testicles, provocant una orquitis. Aquesta inflamació ve acompanyada d'una sensació de pesadesa, dolor i inflor en l'escrot. Si la infecció continua progressant cap a la pròstata, es desenvolupa una prostatitis. En aquest cas, els homes sovint es queixen de dolors en l'entrecuix, d'una disminució de la libido i de trastorns de l'erecció. L'orquitis crònica i la prostatitis són una de les causes més freqüents de la infertilitat masculina, especialment en cas d'evolució prolongada sense un tractament adequat.

La micoplasmosi en les dones: riscos per a la fertilitat

En les dones, la malaltia es pot manifestar amb cremors durant la micció, una inflamació de la uretra i del vagina, l'aparició de pèrdues, així com dolors durant les relacions sexuals. Després d'una relació sexual, a vegades es poden observar hemorràgies, que també poden ser el signe d'un procés inflamatori.

Si la infecció per ureaplasma es propaga a l'úter i als annexes, es pot desenvolupar una endometritis o una inflamació dels annexes. La inflamació crònica de les trompes de Fal·lopi i dels ovaris és sovint la causa d'una infertilitat tubària i d'un avortament espontani.

Tractament de la micoplasmosi

El èxit del tractament depèn directament del respecte de dues condicions:

1. Tractament conjunt dels parelles sexuals. Encara que un dels parelles no presenti cap símptoma, els dos han de seguir un tractament antibiòtic.
2. Abstinència sexual total durant la durada del tractament, fins i tot en cas d'ús de mètodes anticonceptius de barrera.

Al final del tractament, és necessari:

fer un examen de control i repetir les anàlisis per confirmar la curació. El metge insisteix també en la necessitat de respectar totes les recomanacions que busquen restaurar el sistema immunitari. Això inclou la presa regular dels medicaments prescrits, així com l'adaptació del mode de vida: una alimentació equilibrada, una activitat física moderada, un son reparador i la reducció de l'estrès psicoemocional.

El tractament de la micoplasmosi es basa generalment en la presa d'antibiòtics, escollits individualment segons la sensibilitat de l'agent patogen. Per reforçar l'efecte terapèutic, el metge pot prescriure immunomoduladors, complexes vitamínics, així com mesures addicionals que busquin estabilitzar l'estat general de l'organisme i prevenir les recurrències. El metge també recomanarà prestar atenció a la qualitat del son, a la reducció del nivell d'estrès i a una alimentació equilibrada, ja que aquestes mesures juguen un paper igualment important en el procés de curació i la prevenció de les recurrències.

On fer un examen i seguir un tractament

Podeu fer proves de detecció de l'ureaplasma, sotmetre’s a un examen complet i consultar un uròleg, un ginecòleg-obstetra o un reproductòleg a la clínica «Natuvitro». Especialistes experimentats us ajudaran a identificar la causa del trastorn de la funció reproductiva i us proposaran un pla de tractament eficaç.

Manteniment de la fertilitat després del tractament i solucions possibles en matèria de reproducció

Després d'un tractament reeixit de la ureaplasma, és extremadament important de vigilar l'estat del sistema reproductor. Els metges de la clínica recomanen un control regular del nivell hormonal, una ecografia dels òrgans pèlvics (en les dones), un espermograma i un test MAR (en els homes), especialment si s'han detectat anteriorment complicacions o una disminució de la fertilitat.

Si l'embaràs no es produeix en els 6 a 12 mesos següents a la curació, malgrat una vida sexual regular sense anticoncepció, el reproductòleg pot proposar mètodes d'ajuda addicionals:

• Per a les dones: estimulació de l'ovulació, inseminació intrauterina (IIU) o fecundació in vitro (FIV).
• Per a els homes: tractament dels processos inflamatoris residuals, correcció de la qualitat del semen, ús de l'ICSI dins del marc de la FIV.

D'altres opcions també són possibles:

Si una dona presenta una disminució significativa de la reserva ovàrica i els seus propis òvuls no són adequats per a la concepció, es pot recomanar una fecundació in vitro amb òvuls de donants. En els casos en què l'home presenta greus trastorns de la espermatogènesi, l'ús de semen de donant és indicat. I si els dos parelles presenten simultàniament problemes de fertilitat, la solució òptima pot ser un programa de FIV amb doble donació.

La clínica «NatuVitro» disposa de totes les tecnologies de reproducció modernes, incloent el diagnòstic genètic dels embrions, la qual cosa permet augmentar les possibilitats d'èxit de la implantació i del naixement d'un nen sa. Un enfocament global de la restauració de la salut reproductiva és la clau del vostre futur paper de pare.