Protocoles de estimulació ovàrica controlada (SOC): un enfocament personalitzat per aconseguir-ho

Introducció : l'evolució de les tecnologies de reproducció

Durant les tres últimes dècades, des de l'anunci del naixement del primer nen del món per fecundació in vitro (FIV), la medicina reproductiva ha experimentat avenços extraordinari. En primer pla d'aquests avenços es troba el desenvolupament i la implementació d'una gamma completa de protocols d'estimulació ovàrica controlada (SOC). Aquests protocols constitueixen la pedra angular de la majoria de programes de FIV (procediments de reproducció assistida). Aquests protocols són basats en l'ús de combinacions diverses i precisament dosage d'analogues de l'hormona de lliberació de gonadotropines (GnRH) i gonadotropines.

Objectius principals de la SCO

La implementació d'aquests protocols en la pràctica clínica del tractament de la infertilitat tenia diversos objectius clau interdependents. Primer de tot, garantir l'obtenció d'un nombre suficient, però òptim, d'ovòcits madurs llestos per ser fecundats; un nombre més gran d'ovòcits augmenta les possibilitats d'obtenir embrions de qualitat per a la transferència i la crioconservació. En segon lloc, l'objectiu final era augmentar la taxa global de naixements vius. En tercer lloc, s'intentava optimitzar i millorar la resposta ovàrica, especialment en dones que presenten una resposta insuficient a l'estimulació (anomenades «males respostes»). Finalment, el objectiu més important era minimitzar el risc de desenvolupar complicacions iatrogèneses greus com el síndrome d'hyperestimulació ovàrica (SHO), que pot aparèixer en cas de resposta excessiva. Al nostre blog, hem aprofundit més en el síndrome d'hyperestimulació ovàrica (SHO).

Impossibilitat d'una aproximació universal

Actualment, en l'estat de desenvolupament de la medicina reproductiva, ha quedat clar que és impossible crear un protocol COS únic i universal que s'adapti de la mateixa manera a totes les pacients sense excepció. La fisiologia de cada dona és única. En altres paraules, en cada cas clínic particular, l'esquema terapèutic aplicat ha de ser estrictament individualitzat. Per exemple, per a les pacient amb una reserva ovàrica elevada (AMH elevada, nombre important de folícles antrals), es pot optar per un protocol amb antagònistes de la GnRH. Això assegura un bon control, evita la ovulació prematura i, el que és extremadament important, permet utilitzar un desencadenant d'ovulació que redueix considerablement el risc de síndrome d'hyperestimulació. Al mateix temps, per a dones amb reserva reduïda (« baixa reserva ovàrica »), es poden utilitzar un protocol « curt » amb agonistes de la GnRH o protocols amb dosis elevades de gonadotropines per a intentar reclutar el màxim possible de folícles disponibles. El nostre blog tracta aquest tema amb més detall Comprendre la baixa reserva ovàrica : una anàlisi completa.

Factors per a la tria d'un esquema individual

L'esquema terapèutic sempre és elegit per un metge especialista en reproducció, tenint en compte un conjunt de paràmetres. No només es tracta de l'edat de la dona, sinó també del seu estat endocrinològic actual (taxa de FSH, LH, AMH), de l'avaluació de la seva reserva ovàrica (per ecografia i hormones), del seu IMC, de l'historial dels cicles d'estimulació previs, així com de tots els altres factors associats i condicions específiques, incloent la causa de la infertilitat.

Preguntes freqüents (FAQ)

Pregunta : Què és la COS i en què es basen aquests protocols? 

Resposta : La COS és una estimulació ovàrica controlada, una etapa clau dels programes de FIV. Segons l'article, es tracta d'una sèrie de protocols mèdics basats en l'ús de diverses combinacions de preparacions hormonals: analogues de les gonadotropines i hormone de lliberació de gonadotropines (GnRH), per estimular el creixement de diversos folícles als ovaris.

Pregunta : Quins són els objectius principals de la COS en el tractament de la infertilitat? 

Resposta : Els objectius principals són obtenir un nombre òptim d'ovòcits madurs i de bona qualitat per incrementar les possibilitats de fecundació i de desenvolupament dels embrions. Els objectius també inclouen incrementar la taxa global de naixements vius, millorar la resposta ovàrica en pacients amb resposta insuficient i garantir la seguretat de la pacient minimitzant el risc de SHO.

Pregunta : Hi ha un protocol d'estimulació ovàrica « ideal » per a totes les pacients? 

Resposta : No, com destaca l'article. És impossible desarrollar un protocol universal que sigui adequat per a totes les pacients a causa de les grans diferències individuals en fisiologia, reserva ovàrica i reacció als medicaments.

Pregunta : Com trièn els metges l'esquema terapèutic si no existeix cap protocol universal?

 Resposta : L'esquema terapèutic sempre s'escull de manera estrictament individual. El metge analitza molts factors: l'edat, l'estat endocrinològic (taxa d'AMH, de FSH), la reserva ovàrica, l'IMC i els antecedents terapèutics. Per exemple, les pacients amb reserva elevada sovint reben un protocol amb antagònistes de la GnRH per reduir el risc de SOPK, mentre que les dones amb reserva reduïda reben un protocol « curt » o amb dosis elevades de gonadotropines per a una estimulació màxima.