El síndrome d'Anti-Fosfolípids (SAPL) és una malaltia autoimmunitària greu que té un impacte significatiu en el desenvolupament de l'embaràs. Segons les estadístiques, el síndrome fosfolipídic i l'embaràs coexisteixen en aproximadament el 5 % de les dones, però aquesta associació augmenta el risc d'avortament espontani en un 30 %. En el seguiment de l'embaràs d'aquestes pacients, és important prestar una atenció especial al control de l'anticoagulant lúpíc, que és un marcador diagnòstic important i un indicador de l'activitat de la malaltia. És important tenir en compte que la presència d'un SAF pot manifestar-se de manera diferent segons el mode de concepció. Estudis mostren que el SAF es diagnostica més freqüentment en dones que segueixen un protocol de FIV que en dones que han concebut de manera natural, ja que aquestes són objecte d'un control mèdic més estricte. Això no vol dir necessàriament que la malaltia sigui més freqüent, sinó que indica la necessitat d'un cribatge més profund abans dels programes de procreació assistida. Així, la correlació entre el SAF i la FIV es deu més a una freqüència de detecció més alta que a diferències en la patogènesi.

Què és el síndrome d'antifosfolípids?

El síndrome d'antifosfolípids (SAPL) és una malaltia autoimmunitària en la qual el sistema immunitari produeix anticossos contra els fosfolípids, que són components de les membranes cel·lulars. Aquests anticossos alteren el funcionament normal de les cèl·lules, especialment de les plaquetes i de les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis, cosa que provoca un augment del risc de trombosi i altres complicacions. L'anticoagulant lúpíc és un dels tipus d'anticossos antifosfolípids detectats en aquest síndrome.

En el context de l'embaràs, el SAPL pot provocar complicacions greus com:

• Avortaments espontanis repetits
• Mort fetal in utero
• Part prematur
• Pre-eclàmpsia
• Retard del creixement intrauterí

Causes del SAPL

Factors immunològics i genètics

L'etologia del síndrome d'Anti-Fosfolípids és complexa i multifactorial. Les principals causes del SAPL són les següents:

• Predisposició genètica: els factors hereditàries juguen un paper important en el desenvolupament del SAPL, especialment en cas d'antecedents familiars de malalties autoimmunitàries.
• Malalties autoimmunitàries associades: el lupus eritematós disseminat (LED) és la malaltia associada més freqüent, diagnosticada en aproximadament el 30 al 40 % dels pacients amb SAPL.
• Agents infecciosos: com el virus d'Epstein-Barr, el citomegalovirus, el virus de la immunodeficiència humana i el virus de l'hepatitis C poden desencadenar el desenvolupament del síndrome.
• Tumors malignos: certs tipus de tumors poden estar associats amb un augment del risc de desenvolupar un SAPL.
• Medicaments: certs medicaments poden induir la formació d'anticossos antifosfolípids.

Influencia de l'embaràs en el desenvolupament del síndrome

L'embaràs és en si mateix un estat d'hipercoagulació fisiològica que pot potencialment agreujar l'evolució del SAPL. Durant l'embaràs, es produeixen canvis importants en el sistema hemostàtic, incloent:

• Augment del nivell de factors de coagulació sanguínia
• Diminució de l'activitat dels anticoagulants naturals
• Inhibició de la fibrinòlisi

Aquests canvis, associats amb el SAPL, creen un alt risc de complicacions trombòtiques. A més, l'embaràs pot ser un factor desencadenant per al diagnòstic inicial del SAPL en dones amb predisposició genètica a aquesta malaltia. Algunes pacients només descobreixen la presència d'un SAPL després de diversos avortaments espontanis.

Símptomes del SAPL durant l'embaràs

Les manifestacions clíniques del síndrome d'Anti-Fosfolípids durant l'embaràs poden variar d'una evolució asimptomàtica a complicacions greus. Els símptomes més freqüents són els següents:

• Mal de cap freqüent i intens
• Transtorns de la visió, de la coordinació, de la memòria
• Sensació de manca d'oxigen, falta d'aire, dolor al pit
• Augment de la pressió arterial
• Enrogiment i inflamació de les cames, úlceres cutànies
• Adormiment, dolors als membres
• Dolor darrere del estern després d'un esforç
• Teixit marmorat

A més, el SAPL durant l'embaràs pot manifestar-se a través de les següents patologies:

• Avortaments espontanis abans de les 12 setmanes
• Part prematur
• Retard del desenvolupament intrauterí del fetus
• Mort fetal intrauterina
• Insuficiència feto-placentària
• Hipòxia fetal
• Malaltia hemolítica
• Pre-eclàmpsia
• Trombosis de localització diversa
• Trombosis venosa -embòlia
• Accident vascular cerebral o infart

En un terç de les dones que han patit tres avortaments espontanis o més, es detecten trastorns autoimmunitaris, en particular el SAPL.

Diagnòstic del síndrome d'Anti-Fosfolípids

El diagnòstic del SAPL es basa en una combinació de criteris clínics i biològics. Per establir el diagnòstic, és necessari identificar almenys un criteri clínic i un criteri biològic.

Criteris clínics:

• Trombosi venosa o arterial
• Patologia obstètrica (avortaments espontanis repetits, parts prematurs, retard del creixement intrauterí)

Criteris de laboratori:

• Anticoagulant circulant lúpíc (LAC)
• Anticossos anticardiolipina (IgG o IgM)
• Anticossos anti-β2-glicoproteïna I (IgG o IgM)

Per confirmar el diagnòstic de SAPL, és necessari que les proves de laboratori positives siguin detectades almenys dues vegades després d'un interval d'almenys 12 setmanes.

L'anticoagulant lúpíc normal és l'absència d'activitat en el plasma sanguini. La seva detecció és un criteri diagnòstic important del SAPL.

Tractament del SAPL durant l'embaràs

El tractament del SAPL en dones embarassades té com a objectiu prevenir la trombosi i assegurar el desenvolupament normal del fetus. L'enfocament es determina de manera individual en funció de la situació i dels antecedents. És important tenir en compte el fet que l'embaràs s'ha produït de manera natural o com a resultat d'una tècnica de procreació assistida, com la FIV (fecundació in vitro).

En cas de concepció natural, el tractament bàsic es basa en la ingesta de baixes dosis d'aspirina i heparines de baix pes molecular per prevenir la formació de coàguls i millorar la circulació sanguínia placentària. Aquestes mesures són generalment suficients en absència d'antecedents obstètrics greus.

En el cas d'una FIV amb donació d'òvuls i d'una FIV amb donació doble, la càrrega sobre l'organisme és més important i el risc de complicacions augmenta. En aquests casos, el tractament és més intensiu: el tractament anticoagulant comença abans del trasplantament de l'embrió i és estrictament controlat. Medicaments immunomoduladors, com immunoglobulines intravenoses o corticosteroides, sovint s'afegeixen. Les pacients amb SAPL que segueixen una FIV necessiten un seguiment més freqüent en laboratori i per ecografia, ja que el risc de complicacions tromboembòliques i placentàries és considerablement més alt.

Així, l'enfocament terapèutic del SAPL varia segons el mode de concepció: en cas de FIV, s'observa un control més estricte i un tractament amb múltiples components.

Els esquemes terapèutics estàndard inclouen:

• Baixes dosis d'aspirina (75 a 100 mg/dia)
• Heparina de baix pes molecular o heparina no fraccionada
• Immunoglobulines intravenoses (si és necessari)
• Hidroxicloroquina (especialment en cas de LED)

Ús d'un anticoagulant lúpíc durant l'embaràs

El terme «anticoagulant lúpíc» designa un marcador diagnòstic i no un medicament terapèutic. En el tractament del SAPL, s'utilitzen anticoagulants reals:

Particularitats del tractament:

• L'heparina no travessa el placenta i és segura durant l'embaràs
• Les heparines de baix pes molecular són preferibles a causa dels seus menors efectes secundaris

Posologia:

• Doses profilàctiques en absència de trombosi
• Doses terapèutiques en cas d'antecedents de trombosi

Aspirina:

• Prescrita a baixes dosis, millora el flux sanguini placentari

Warfarina:

• Contraindicada durant l'embaràs, només s'utilitza després del part

Durada del tractament:

• Des de la planificació o l'inici de l'embaràs
• Durant tota la durada de l'embaràs
• Almenys 6 setmanes després del part (més temps en cas de riscos)

En la clinica pma «Natuvitro», l'embaràs és seguit per obstetres-ginecòlegs experimentats que utilitzen mètodes moderns de diagnòstic i tractament per garantir un embaràs sense complicacions i el naixement d'un infant sa.