Una nova manera de diagnosticar la infertilitat en els homes

Un nou estudi americà ha revelat que els homes infèrtils presenten certs biomarcadors sobre l'ADN del seu esperma (identificats mitjançant tècniques d'anàlisi epigenètica) que no estan presents en els homes fértils. Els investigadors també han identificat biomarcadors específics en pacients infèrtils que han respost a una teràpia hormonal per tractar la infertilitat, en comparació amb els homes que no han seguit un tractament similar.

Resultats de l'estudi

L'estudi, realitzat per Michael Skinner, biòleg de la reproducció a la universitat de l'Estat de Washington, ha consistit a analitzar les dades de 120 homes i s'ha publicat al novembre d'aquest any a la revista científica Scientific Reports (Nature). Skinner i el seu equip de científics han descobert que els homes infèrtils presenten patrons de molècules epigenètiques o biomarcadors adherits a l'ADN dels seus espermatozoides. Aquests biomarcadors no estan presents en els homes fértils. Els científics també han identificat biomarcadors epigenètics en pacients infèrtils que han respost positivament a una teràpia hormonal, que els distingeix dels homes que no han rebut un tractament similar.

Segons els autors, la presència de biomarcadors epigenètics permet no només demostrar la infertilitat, sinó també predir l'eficàcia de diversos tractaments, incloent-hi l'hormonoteràpia. Per exemple, l'estudi descriu el cas d'un pacient dels quals els biomarcadors han estat identificats i que, després d'una teràpia hormonal, ha pogut obtenir una millora significativa de la espermatogènesi, cosa que ha conduït a un intent de concepció reeixit. Aquesta aproximació permet accelerar considerablement el procés de diagnòstic i selecció del tractament òptim.

Importància per a la medicina i les parelles que pateixen infertilitat

Les investigacions de Michael Skinner i el seu equip podrien en el futur proporcionar als metges un mètode fiable de detecció de la infertilitat en els homes. Això permetria identificar el problema més aviat, minimitzar la durada i el cost del diagnòstic i del tractament, i augmentar les possibilitats d'èxit de la fecundació.

Per a les parelles que afronten dificultats de concepció, el nou mètode de diagnòstic podria constituir un veritable avanç, ja que identifica més ràpidament la causa del problema, proporciona dades més precises que els mètodes tradicionals i redueix la probabilitat d'un tractament injustificat. En els casos on la infertilitat es deu a un factor masculí, la disponibilitat d'una eina de diagnòstic precisa permetrà identificar el problema més ràpidament i començar el tractament adequat. A més, la capacitat de predir l'eficàcia de la teràpia donarà als metges la possibilitat d'individualitzar el seu enfocament per a cada pacient.

Perspectives de desenvolupament

En el futur, aquestes investigacions podrien desembocar en la creació de proves assequibles i àmpliament utilitzades, basades en biomarcadors epigenètics. Aquestes proves podrien formar part de l'examen estàndard en cas de sospita d'infertilitat. També permetran entendre millor els mecanismes de la infertilitat i obrir noves opcions terapèutiques.

Dada que un home de cada sis experimenta dificultats per concebre, el desenvolupament d'aquestes mètodes és probable que millori la qualitat de vida de milions de persones. Per exemple, als Estats Units i a Europa, aproximadament el 15 al 20 % de les parelles experimenten dificultats per concebre, la qual cosa subratlla la necessitat de noves aproximacions diagnòstiques. A més de la concepció natural, aquestes tècniques poden ser útils per millorar l'eficàcia dels programes de FIV (fecundació in vitro), incloent-hi les variants de la FIV amb donant de semen. La continuació de les investigacions en aquest àmbit podria permetre entendre millor el paper de l'epigenètica en la fertilitat masculina i obrir nous horitzons a la medicina.

Els biomarcadors epigenètics ofereixen una oportunitat única per transformar el diagnòstic i el tractament de la infertilitat masculina. Mètodes d'anàlisi precisos basats en les darreres avenços científics poden millorar significativament les possibilitats d'èxit de la concepció i donar a les parelles una major confiança en el futur. Les noves avenços tecnològics i terapèutics podrien complementar les anàlisis i convertir-se en la norma en medicina de la reproducció.