El camí ple d'obstacles cap a la maternitat: crisis d'angoixa i planificació de l'embaràs

La planificació familiar és una de les èpoques més emocionants de la vida. No obstant això, per a les dones que pateixen trastorns de pànic, aquest camí pot estar enfosquit per temors i dificultats addicionals. Com conciliar les Crisis de pànic i el desig de convertir-se en mare? Com travessar l'embaràs i els protocols de FIV tot mantenint la seva salut mental? Al nostre blog, hem abordat la qüestió de les crisis de pànic : símptomes, causes i estratègies per superar-les.

Aquest article té com a objectiu oferir informació útil i posar en llum els aspectes clau d'aquest problema.

Nota important: la informació continguda en aquest article no substitueix una consulta amb un especialista. Si esteu contemplant un embaràs mentre pateixis trastorns de pànic, és essencial treballar en estreta col·laboració amb el vostre metge de capçalera, el vostre psicoterapeuta, el vostre ginecòleg i, si és necessari, el vostre especialista en fertilitat.

1. Crisis de pànic abans de l'embaràs : fase de preparació

Una bona planificació és clau per a l'èxit. Si pateixes crisis de pànic i et prepares per concebir un fill, el primer pas, i el més important, és la preparació prèvia a l'embaràs.

• Consulta amb metges:
  • Psicoterapeuta/psiquiatre: Discuteix els teus plans. La qüestió més urgent és la del tractament farmacològic. Molts medicaments utilitzats per alleujar les crisis de pànic (en particular alguns tranquil·litzants i antidepressius) són incompatibles amb l'embaràs a causa del risc teratogenic (riscs per a l'embrió).
  • Ajust del tractament: El metge pot proposar diverses opcions :
    1. L'aturada progressiva dels medicaments i el seu reemplaçament per una psicoteràpia (per exemple, una teràpia cognitivo-conductual).
    2. El pas a medicaments més segurs, compatibles amb l'embaràs, abans de la concepció.
    3. El desenvolupament d'un « pla B » en cas d'agreujament.
• Aprenentatge de tècniques d'autoprotecció: és la vostra principal eina. Les pràctiques respiratòries, les tècniques de relaxació muscular, la meditació i la plena consciència us ajudaran a gestionar una ansietat sense medicaments.
• Millora del vostre estil de vida: la normalització del son, una alimentació equilibrada i una activitat física moderada (ioga, natació) redueixen el nivell general d'ansietat.

2. Crisis de pànic i embaràs natural

La por a l' desconegut és el principal desencadenant de crisis de pànic durant l'embaràs. « La crisi pot afectar el nadó? », « Com gestionaré l' Part? », « I si no puc prendre medicaments? ».

• Les « fluctuacions » hormonals : l'embaràs provoca un canvi hormonal potent (augments els nivells de progesterona i estrògens), que pot influir en l'estat emocional. En algunes dones, els símptomes de crisis de pànic disminueixen paradoxalment, mentre que en d'altres, s'agreugen.
• Impacte en l'embrió: una crisi de pànic (acceleració del ritme cardíac, falta d'aire) és en si mateixa de curta durada i no causa cap dany directe a l'embrió. El perill resideix en un nivell crònic elevat d'ansietat i estrès. Una alliberació constant de cortisol (hormona de l'estrès) pot estar associada a un risc de part prematur o a un pes baix del nadó a l' naixement.
• Gestió de l'estat: l'objectiu principal és evitar que la crisi aguda de pànic es convertir en ansietat crònica. Per això, les mateixes tècniques de relaxació, el suport dels infants propers i les sessions regulars amb un psicoterapeuta són útils.

3. Crisis de pànic i protocols de FIV (fòsfor in vitro)

El procediment de FIV és un marató de resistència, tant física com psicològica. Per a una dona que pateix trastorns de pànic, és una doble prova.

• Font d'estrès nº 1 : les hormones. Els protocols de estimulació inclouen la presa de dosis altes de medicaments hormonals. Aquests tenen un efecte directe sobre el sistema nerviós i poden provocar canvis d'humor, tendència a plorar i un agreujament dels trastorns ansiosos.
• Font d'estrès nº 2 : la incertesa. Tot el procés de FIV és una successió d'esperes: « Els fol·licles es desenvoluparan? », « Els òvuls seran fecundats? », « L'embrió s'implantarà? ». Cada expectativa és un potencial desencadenant de pànic.
• Font d'estrès nº 3 : els procediments. Punció fol·licular, transferència d'embrió, ecografies regulars i anàlisis de sang: totes aquestes manipulacions mèdiques poden en si mateixes provocar por i ansietat.

Què fer?

• Informació: discuteu amb antelació totes les etapes amb el vostre ginecòleg. Comprendre el que passa en el vostre cos redueix la por.
• Sostingut psicològic: la clínica de medicina reproductiva natuvitro ajuda les persones a ser pares malgrat diverses dificultats. La nostra clínica disposa de psicòlegs especialitzats en problemes de reproducció. No desprecieu aquesta ajuda.
• « Mode suau »: en la mesura del possible, minimitzeu els altres factors d'estrès (treball, conflictes) durant la durada del protocol.
• Aliances: el suport de la vostra parella és més important que mai durant aquest període.

4. Crisis de pànic durant l'embaràs (Desenvolupament del tema)

Si l'embaràs ha ocorregut (naturalment o gràcies a la FIV) i les crisis de pànic són persistents, comença un període difícil d'equilibri.

• Por de l' Part (tocofòbia): cap al tercer trimestre, es pot desenvolupar una por terrenal de l' Part. És important treballar aquesta por amb un psicòleg.
• Aspecte medicamentós: si les crisis de pànic esdevé incontrolable i pertorben la vida normal, el metge (psiquiatre en col·laboració amb el ginecòleg) pot valorar la prescripció de medicaments. Existeixen antidepressius (principalment el grup dels ISRS) que són considerats relativament segurs durant el segon i tercer trimestre. La decisió sempre es pren cas per cas, avaluant el risc associat a prendre el medicament en comparació amb el risc per a l'estat gravíssim de la mare.
• Mètodes no medicamentosos: la teràpia continua sent la prioritat. La TCC (teràpia cognitiu-conductual) ha demostrat la seva eficàcia en el tractament de crisis de pànic i ajuda a modificar la manera de pensar i la reacció davant la por.

5. Crisis de pànic després de l'embaràs (periode postpart)

El naixement d'un fill no és només una font de joia, sinó també una gran font d'estrès per al cos i el psiquisme.

• Caiguda hormonal sobtada: immediatament després del part, els nivells d'estrògens i de progesterona cauen, cosa que és un potent desencadenant d' inestabilitat emocional.
• Noves desencadenants:
  • Privació de son: la manca de son crònica esgota el sistema nerviós.
  • Hiperresponsabilitat: por per la vida i la salut del nadó (« respira? », « Per què plora? »).
  • Recuperació física: dolors després del part o la cesària.
• Ansietat postpart i crisi de pànic: Aquest estat sovint es confon amb la depressió postpart, però es caracteritza menys per una depressió que per una preocupació constant, pensaments obsessionals i crisis de pànic sobtades.
• Importància de l'ajuda: no s'ha de quedar-se sola davant aquesta situació, atribuïnt-ho tot a la « fatiga » o al « baby blues ». Si la crisi de pànic impedeix cuidar el vostre fill i gaudir de la vostra maternitat, consulteu immediatament un metge. Hi ha tractaments (teràpia i, si és necessari, medicaments compatibles amb la lactància) que són eficaços.

Conclusió : no esteu soles

El camí cap a la maternitat amb un trastorn de pànic és difícil, però viable. Els vostres principals aliats en aquesta aventura són la sensibilització, la planificació i un equip de suport.

1. No tingueu por dels metges: trobeu especialistes que entendran el vostre problema i estiguin disposats a treballar en tandem (ginecòleg + psicoterapeuta).
2. Adquiriu habilitats: la psicoteràpia i les tècniques de relaxació són els vostres fonaments.
3. No callis: parli de les vostres pors amb la vostra parella, amb els vostres familiars i amb els vostres metges.

Cuideu-vos: renuncieu al perfeccionisme de la « gestació ideal ». Tenim les nostres particularitats, i cuidar la vostra salut mental també és cuidar el vostre futur nadó.