Deficiència de ferro o toxicitat del ferro?

Aquesta pàgina explica per què el ferro és essencial però potencialment tòxic, com la seva absorció i el seu transport són regulats per l'hepcidina i la transferrina, per què els nivells de ferritina poden ser enganyosos i per què un diagnòstic precís del desequilibri en el ferro necessita una avaluació completa.

El metabolisme del ferro i la seva importància per a la salut

El ferro és un dels oligoelements essencials pel bon funcionament de l'organisme humà. Juga un paper central en la producció de glòbuls vermells, el transport d'oxigen, el funcionament de les mitocòndries, l'aport energètic de les cèl·lules, així com en la síntesi i l'activació de nombroses enzims. No obstant això, el ferro lliure és molt reactiu i pot ser tòxic, provocant danys cel·lulars. Per això el ferro sempre està lligat a proteïnes que controlen el seu transport i el seu emmagatzematge.

Per a entendre-ho millor, imagineu que els àtoms de ferro són convidats de luxe que arriben a un hotel de Venècia. Es desplacen pels « canals » — els vasos sanguinis — a bord de góndoles pilotades per un « gondolier » anomenat transferrina. A l'entrada i a la sortida, els convidats són rebuts per un « portier » — l'hormona hepcidina, que decideix la quantitat de ferro que pot alliberar-se a la circulació sanguínia.

L'hepcidina, sintetitzada al fetge, és el regulador principal de l'absorció del ferro procedent dels aliments: en cas de deficiència, augmenta l'absorció; en cas d'excés o inflamació, la disminueix. La transferrina exerceix el rol d'una « gòndola » amb un nombre de places limitat. Per construir un nombre suficient d'aquests « vaixells », cal magnesi, àcids aminoàcids i insulina. La vitamina A, el magnesi i el coure ajuden a « carregar » el ferro a la transferrina, mentre que la ceruloplàsmina, una proteïna antioxidant, coordina aquest procés.

En cas de deficiència d'aquestes substàncies auxiliars, el ferro no arriba a les cèl·lules, encara que les seves reserves globals a l'organisme siguin suficients. Això provoca una disminució de la producció de glòbuls vermells i d'hemoglobina, una reducció de la saturació de la transferrina en ferro i l'aparició de símptomes similars als de l'anèmia ferropriva. Així, les causes de l'anèmia poden estar relacionades no només amb una deficiència de ferro, sinó també amb trastorns de la seva distribució.

La deficiència de ferro en les dones: un element clau per a la concepció i el bon desenvolupament de la gestació — detallat al nostre blog

La ferritina: un indicador fiable del nivell de ferro?

La ferritina és una proteïna que juga el paper de reserva de ferro, però que també és un marcador d'inflamació aguda, de patologies autoimmunes i de certes malalties oncològiques. Això fa que la seva interpretació sigui difícil: un nivell elevat pot estar relacionat amb reserves suficients de ferro o amb un procés inflamatòria.

Durant la inflamació, l'activitat de l'hepcidina augmenta, cosa que limita l'accés del ferro a la circulació sanguínia. Està « emprisonat » dins la ferritina, i el seu nivell augmenta, mentre que la saturació de la transferrina en ferro disminueix. Tot i que la ferritina és capaç d'emmagatzemar fins a 4 500 àtoms de ferro, quan està saturada, l'excés de ferro pot penetrar a les cèl·lules, provocant danys oxidatius a l'ADN, a les membranes cel·lulars i a les mitocòndries.

Un nivell extremadament baix de ferritina (inferior a 10 ng/ml) indica clarament una deficiència de ferro, però un nivell elevat no garanteix una quantitat suficient. Per establir un diagnòstic, és necessari realitzar una avaluació completa del metabolisme del ferro, excloure qualsevol anèmia crònica i identificar la causa inicial dels trastorns.

El restabliment de l'equilibri en ferro requereix la consideració de tots els nutrients implicats en la seva assimilació i transport. La prescripció de preparacions a base de ferro s'ha de fer exclusivament per un metge per evitar qualsevol risc de sobrecàrrega de l'organisme d'aquest element.

Aspectes essencials sobre el ferro i la ferritina

• El ferro és essencial per a la vida, però sota la seva forma lliure pot ser tòxic.
• L'hepcidina regula l'absorció del ferro i el seu pas a la sang.
• La transferrina transporta el ferro cap a les cèl·lules i els òrgans.
• La vitamina A, el magnesi, el coure, els àcids aminoàcids i l'insulina asseguren una absorció eficaç del ferro.
• En cas d'inflamació, l'organisme limita l'accés del ferro per privar els agents patògens d'una font necessària per a la seva reproducció.
• La ferritina és un dipòsit de ferro i un marcador dels processos inflamatoris.
• Un excés de ferro lliure danya les cèl·lules i els teixits, augmentant l'estrès oxidatiu.

Així, la comprensió de les subtilitats del metabolisme del ferro i l'avaluació correcta dels paràmetres sanguinis permeten no només diagnosticar correctament una deficiència o una sobrecàrrega d'aquest element, sinó també evitar errors de tractament que poden provocar greus complicacions.