Hipoglucèmia durant l'embaràs

Caracterització general de l’afecció

L'hipoglucèmia gravídica és un estat patològic en el qual el volum del líquid amniòtic disminueix (oligoamnios) fins a un nivell inferior al nivell acceptable (menys de 500 ml). Segons les estadístiques, aquesta situació es produeix en aproximadament el 4 % dels casos, però requereix una vigilància particular, ja que pot indicar anomalies en el procés de part.

Diferències entre els protocols de concepció natural i de FIV en cas d'insuficiència d'aigua

Les causes i les característiques clíniques de la insuficiència ponderal al naixement poden diferir segons el mode de gestació. En una concepció natural, la insuficiència ponderal es desenvolupa més sovint en un context d'insuficiència placentària, d'infeccions, d'hipertensió, de toxicose o de malalties cròniques en la mare. En general, aquestes condicions ja estan presents abans de l'embaràs i afecten el seu bon desenvolupament.

En el cas de la FIV: Fecundació In Vitro, una deficiència en líquid amniòtic pot estar associada a particularitats de la estimulació hormonal, a irregularitats en el procés d'implantació i a l'estat del placenta. En el protocol amb els seus propis òvuls, la preparació per medicaments i els casos freqüents de naixements múltiples representen una càrrega addicional per a l'organisme.

En usar òvuls de donants, les dones d'edat avançada o aquelles que pateixen malalties cròniques greus es troben més sovint amb una deficiència en líquid amniòtic. Les diferències genètiques entre la donant i la mare també tenen un impacte, que pot interferir amb l'adaptació i la irrigació sanguínia del placenta.

En els protocols de doble donació, on s'utilitzen tant òvuls de donants com espermatozoides de donants, hi ha un risc d'incompatibilitat immunològica, de trastorns en la implantació i d'insuficiència placentària greu. Tots aquests elements augmenten la probabilitat d'una deficiència en líquid amniòtic.

Importància del líquid amniòtic

El líquid amniòtic compleix nombroses funcions vitals. Ofereix un entorn segur al fetus, el protegeix d'influències mecàniques i d'infeccions, participa en el metabolisme entre la mare i el fetus, contribueix a la posició correcta del nadó i a l'obertura del coll de l'úter durant el part.

Causes de la deficiència del líquid amniòtic

Les causes més freqüents d'una disminució del volum del líquid amniòtic són les infeccions, les anomalies congènites del desenvolupament, l'hipòxia, els trastorns del sistema urinari del fetus. La hipertensió, la toxicose i les malalties cròniques de la dona embarassada també poden constituir factors desencadenants.

Complicacions possibles

L'oliogamnios es caracteritza per la presència insuficient de líquid al voltant del nadó a l'úter. Això pot ocórrer a causa d'un mal desenvolupament del nadó. Això pot impedir que el nadó es giri en posició cefàlica per al naixement o pot provocar una compressió del cordó umbilical del nadó, cosa que redueix el flux d'oxigen cap al fetus i provoca una hipòxia. També pot haver-hi fusió de les parets de la bufeta fetal amb el cos del fetus, formació de restriccions amniòtiques, la qual cosa provoca traumatismes per al fetus. Si el baix contingut d'aigua del líquid amniòtic es desenvolupa a finals de l'embaràs, pot conduir a una debilitat del treball i complicar el part per via natural.

Diagnòstic i moment del part

El diagnòstic d'insuficiència ponderal al naixement es fa més sovint durant el tercer trimestre, especialment entre la 38a i la 39a setmana. Es detecta durant una ecografia de rutina i una dopplerografia, així com a partir de l'estat general de la dona i dels resultats de les anàlisis de laboratori.

Símptomes d'insuficiència ponderal al naixement

Els símptomes poden incloure una incomoditat durant els moviments del fetus, dolors abdominals baixos, nàusees, sequedat de la boca, fatiga, apatía, disminució de l'apetit i un son insuficient.

Tractament i tàctiques de gestió de l'embaràs

La futura mare ha d'evitar l'estrès, la sobrecàrrega i els factors negatius. En el cas d'una forma lleugera d'hipersecreció, detectada durant el segon trimestre, el tractament es realitza de manera ambulatòria i inclou medicaments destinats a millorar el flux sanguini uteroplacentari, la normalització de la funció placentària i una teràpia vitamínica. En un terme més avançat (a partir de 34 setmanes), un tractament hospitalari és indicat, que inclou la correcció de la malaltia subjacent i una teràpia de suport.

L’oliogamnios requereix una vigilància i un enfocament mèdic professional, especialment en el cas de les gestacions per FIV. Una detecció i un tractament oportunes poden minimitzar els riscos i preservar la salut de la mare i del nadó.