Avui m'agradaria parlar-vos del cas de Marina. 

Es tracta d'una dona de 35 anys que va acudir a la nostra clínica amb un desig gestacional. 

Em va explicar que acabava de separar-se després de 6 anys de matrimoni. Ella sempre havia volgut formar una família amb la seva parella, però em va explicar que ell no estava al mateix punt. En acabar la seva relació va decidir fer realitat el seu somni de ser mare i per això va consultar a la nostra clínica.

En primer lloc vam realitzar una valoració mèdica inicial per valorar la seva reserva ovàrica. Tenia una dosi d'AMH de 1,6 ng/ml i un recompte folicular de 8+5. Després vaig sol·licitar una histerosalpingografia per avaluar la permeabilitat de les seves trompes, que era completament normal.

Juntes vam veure les possibilitats de tractament: inseminació artificial amb semen de donant (IAD) o FIV amb semen de donant. Li vaig dir les taxes d'èxit en cada cas i els temps de resultat per ambdues opcions.

Dada la seva edat, la seva reserva ovàrica i que tots els seus exàmens eren normals, li vaig explicar que podia provar la IAD. Per seleccionar el donant li vaig recomanar que es fes el test qCarrier per valorar si era portadora de malalties autosòmiques recessives i en cas afirmatiu buscar un donant que no fos portador d'aquestes malalties i que per tant fos genèticament compatible amb ella. 

Ella va acceptar sense dubtar-ho i això és el que vam fer. També es va seleccionar un donant fenotípicament compatible. Marina va iniciar el cicle d'inseminació amb 50 UI de rFSH i en tenir un fol·licle de 18 mm a l'ovari dret se li va indicar un disparador d'ovulació amb HCG, per realitzar un DAI 36 hores després. Es va realitzar Beta-HCG 15 dies després i va ser negativa.

Marina va decidir provar una segona ronda de IAD perquè com li havíem dit anteriorment sabia que al fer rondes successives la taxa d'èxit augmentava a causa de la probabilitat acumulativa. En aquest segon cicle vam indicar la mateixa dosi de gonadotropines que en el cicle anterior, però es van desenvolupar dos fol·licles, un de 19 mm i un altre de 17 mm a l'ovari esquerre. Es va realitzar una anàlisi de sang d'estradiol que va revelar un nivell de 403 ng/dL i es va informar a Marina del risc d'embaràs gemelar. Ella va acceptar aquest risc, la HCG va desencadenar l'ovulació i després de 36 hores es va realitzar la IAD

Després de dues setmanes no vam tenir el resultat esperat perquè la Beta-HCG va tornar a ser negativa.

Marina estava una mica desanimada i per això va voler canviar a la FIV per augmentar la taxa d'èxit. El dia de la punció es van recollir 14 ovòcits, dels quals 12 eren madurs. Van ser inseminats amb la mostra de la donant i l'endemà vam obtenir 10 òvuls fecundats. Es van deixar en cultiu i 3 van arribar a l'estadi de blastocist en D5 i 1 en D6. El dia D5 Marina es trobava molt bé, es va realitzar una transferència d'embrions en fresc del blastocist de millor qualitat i els altres 3 van ser vitrificats. 

Després de 10 dies, vam rebre la millor notícia: Marina estava embarassada. El seu embaràs va transcórrer sense complicacions i fa dues setmanes va donar a llum a un nen.

PD: Gràcies Marina per enviar-nos aquesta preciosa foto amb el teu tresor. Estem molt feliços d'haver pogut acompanyar-te en aquest camí i haver fet realitat el teu desig de ser mare. Felicitats!

Descobreixi tot el que necessita saber sobre FIV amb donació d'òvuls a la secció de tractaments.