Fol·licles funcionals creats per primera vegada a partir de cèl·lules mare en el ratolí:

Un avenç important en biologia reproductiva: fol·licles artificials a partir de cèl·lules mare

Biòlegs moleculars de la universitat de Kyushu (Japó), dirigits pel professor Katsuhiko Hayashi, han aconseguit un avenç científic significatiu en el camp de la gametogènesi in vitro (GIV). Aquesta tecnologia innovadora permet reprogramar cèl·lules somàtiques, incloent cèl·lules cutànies, en cèl·lules mare pluripotents induïdes. A partir d'aquestes, és possible obtenir cèl·lules reproductores completes. Aquesta tècnica obre noves perspectives en el tractament de la infertilitat, especialment en aquelles persones que han perdut la seva fertilitat a causa d'una malaltia o de canvis relacionats amb l'edat.

Els treballs de l'equip del professor Hayashi van començar el 2016, quan van aconseguir per primera vegada obtenir òvuls de ratolí a partir de cèl·lules mare. Tanmateix, en aquesta fase, es necessitaven teixits ovàrics per completar el procés, ja que creaven un microentorn específic necessari per al desenvolupament dels ovòcits. Durant els cinc anys següents, els científics es van esforçar per eliminar aquesta dependència, fixant-se l'objectiu ambiciós de crear un sistema in vitro totalment autònom, que no necessités teixits biològics.

Després de llargues recerques, els científics japonesos han aconseguit cultivar a partir de cèl·lules mare estructures tridimensionals similars als fol·licles ovàrics naturals. Aquestes estructures funcionen com a «incubadores» biològiques, creant les condicions en què els ovòcits poden madurar i transformar-se en cèl·lules reproductores viables. Aquesta aproximació revolucionària ha estat possible gràcies a l'activació i supressió de quatre gens clau: WNT, BMP4, SHH i FGF. Cadascun d'ells juga un paper important en la diferenciació cel·lular i el desenvolupament dels teixits. El ajustament precís de la seva expressió ha permès modelar els processos naturals de la fol·liculogènesi.

Els resultats experimentals han estat impressionants. Els òvuls obtinguts al laboratori han estat fecundats i transplantats amb èxit en l'organisme de rates femelles. S'ha declarat un embaràs i han nascut cries en perfecte estat de salut. El seu desenvolupament fisiològic, la seva activitat genètica i el seu comportament no diferien dels de les rates concebudes de manera natural. Això ha confirmat la viabilitat de les cèl·lules obtingudes i l'eficàcia del sistema desenvolupat.

Aquesta descoberta suscita un interès particular en el context de la medicina reproductiva clínica. La possibilitat de crear òvuls a partir de cèl·lules somàtiques podria potencialment salvar dones que pateixen d'esgotament ovàric prematur, pacients amb càncer després d'una quimioteràpia i parelles que segueixen un tractament de llarga durada contra la infertilitat. No obstant això, els científics subratllen que encara queda un llarg camí per recórrer abans que el GIV pugui ser utilitzat en éssers humans: són necessàries més investigacions sobre la seguretat, l'estudi de l'estabilitat del genoma i l'exclusió del risc de mutacions. A més, l'ús d'aquesta tecnologia planteja qüestions bioètiques i jurídiques greus.

Malgrat els reptes a afrontar, la descoberta del professor Hayashi ja és reconeguda com una de les etapes més importants de la biologia reproductiva moderna. Amplia la comprensió científica dels processos de maduració dels òvuls i podria en el futur canviar radicalment l'enfocament del tractament de la infertilitat. La creació molecular de gàmetes, que semblava recentment cosa de ciència-ficció, esdevé realitat.

La publicació d'aquests dades en la prestigiosa revista científica Science subratlla la importància d'aquesta recerca i testifica el seu alt nivell científic. És un senyal per a la comunitat científica i mèdica mundial: les tecnologies GIV surten progressivament dels laboratoris i s'acosten a una aplicació pràctica en la medicina del futur.

Universitat de Kyushu. (2021). Construint l'entorn ovàric a partir de cèl·lules mare. https://www.kyushu-u.ac.jp/en/researches/view/217/