Trencar els mites: el que heu de saber sobre la donació d'òvuls

La FIV amb donació d'òvuls, o donació d'òvuls, està envoltada de mites, igual que tot allò que toca a la inseminació artificial. En la majoria dels casos, la creació de mites es desenvolupa allí on la informació és insuficient. Hem reunit els mites més comuns sobre la donació d’òvuls i hem demanat a especialistes en reproducció i a embriòlegs d'una clínica de la capital que ens els comentin.

La donació esgota la reserva d'òvuls, la donant corre el risc de quedar-se estèril

En el moment del naixement, una dona disposa de tota la seva reserva ovàrica, és a dir, una reserva d'òvuls per a la vida. Això representa aproximadament un milió de fol·licles. Durant un cicle menstrual, només un, de vegades dos, maduren; durant tota la període fèrtil d'una dona, aproximadament 400 fol·licles esdevenen òvuls, els altres moren. L'estimulació ovàrica no només fomenta un òvul a madurar durant un cicle, sinó un grup de 8 a 12 fol·licles. Afegim aquest nombre a 400 - i sempre obtenim un número molt lluny del milió. Per tant, és impossible esgotar la reserva d'òvuls per la donació.

El procediment de donació no té impacte durador sobre la salut de la donant

Com qualsevol intervenció sobre el funcionament del cos, la donació comporta riscos. Estan associats a l'estimulació hormonal dels ovaris (risc de desenvolupar un síndrome d'hiperestimulació ovàrica, SHO) i a la intervenció quirúrgica de la recollida d'òvuls. En els darrers anys, els programes d'estimulació i els seus medicaments han millorat tant que el SHO sever ha esdevingut pràcticament una complicació del passat. Això s'explica també pel fet que totes les candidates a l'estimulació hormonal són sotmeses a un examen exhaustiu que identifica amb antelació els riscos. Encara que un lleu SHO provoca un malestar, no comporta cap conseqüència significativa i ni tan sols requereix una intervenció mèdica, el cos es recupera sol després de l'aturada de l'estimulació; pel que fa a la recollida quirúrgica d'òvuls, es realitza sota guiatge ecogràfic visual per un metge experimentat, i encara que no es pot excloure el risc de danys als òrgans veïns amb una agulla per a l'aspiració d'òvuls, en la pràctica això passa extremadament poc.

Augment de pes durant l'estimulació hormonal

Durant una estimulació hormonal, una dona pot efectivament guanyar pes, però això es deu essencialment a la retenció d'aigua en el cos i no a la producció de greix. Algunes dones experimenten efectivament un augment de l'apetit sota la influència de les hormones, però fins i tot en aquest cas, la durada del programa és només d'algunes setmanes, eliminant així la possibilitat d'un augment de pes significatiu. Una atenció especial a la vostra alimentació i una limitació raonable dels aliments rics en calories poden evitar aquest problema.

Una donant pot donar qualsevol nombre d'òvuls

L'estimulació hormonal permet obtenir de 8 a 12, màxim 15 òvuls en un sol programa. Teòricament, poden existir molts programes d'aquest tipus, però en realitat, els metges han fixat un límit. Aquest nombre  ha estat adoptat no perquè s'hagi demostrat l'impacte negatiu de la donació, sinó a títol preventiu - els efectes hormonals freqüents sobre el cos no exclouen les conseqüències negatives.

Les donants d’òvuls són dones disfuncionals, toxicòmanes i alcohòliques

Exclòs. Hi ha tota una llista d'exigències per a les donants d'òvuls; només les dones que compleixen totes les exigències poden participar en el programa. El primer element de la llista és la bona salut. Abans de preparar la donació, la sol·licitant ha de sotmetre's a una entrevista amb un metge i a un examen mèdic complet. És impossible amagar en aquestes condicions l’alcohol o qualsevol altra addicció, així com un malestar social, mental o psicològic.

No se sap com serà un nen nascut d'una donant d'òvuls

Quan el programa de donació tria una donant, una de les principals consideracions és l'aparença. Normalment, la donant d'una parella és una dona la qual aparença és similar a la de la mare biològica. No obstant això, els fenotips no poden ser garantidors d'una semblança, efectivament diferents gens poden ser activats o no. Ho sabem gràcies a exemples extrets de la vida: els nens dels mateixos pares són sovint completament diferents els uns dels altres - tenen colors de cabell i ulls diferents, alçades, constitucions diferents, etc. En altres paraules, mai sabem exactament com serà el nen fins al seu naixement.

El nen tindrà la personalitat d'una donant desconeguda i per tant serà difícil de gestionar

El caràcter depèn molt menys dels gens que de l'educació i de l'entorn en què el nen creix. Fins i tot les capacitats d’un nen no estan completament determinades pels gens, i com i quines d’elles seran revelades depèn de les condicions en què el nadó es desenvolupa. Una vegada més, la consanguinitat no garanteix ni un bon caràcter (segons la vostra comprensió) ni que sigui fàcil amb el nen.

Les dades de les donants es poden trobar a Internet; persones malintencionades poden utilitzar aquesta informació

La informació sobre la donació és totalment confidencial, la confidencialitat està legalment garantida. Fins i tot la parella beneficiària d’una donant d’òvuls no rep cap informació personal sobre ella. Es proporcionen una descripció de l'aparença, dades antropomètriques (alçada, pes), alguns paràmetres mèdics, com el grup sanguini i el factor Rh, informació sobre l'educació sense indicació d'establiments d'ensenyament i dates específiques. No existeixen bases de dades obertes. L’única manera per al públic de descobrir que una dona ha participat en el programa de donacions, és si aquesta ha fet  la seva pròpia història pública.

Un nen nascut d'un òvul de donant no comparteix cap material genètic amb la mare biològica

Fins fa poc, aquesta afirmació es considerava veritable. Però descobriments científics recents han demostrat que fins i tot si s'utilitzen òvuls de donants, la mare transmet igualment el seu material genètic al nen. Parlem de microARN, molècules que contenen informació genètica que són produïdes pel cos de la mare i penetren fins al fetus a través del líquid amniòtic. El microARN regula l'expressió dels gens, és a dir, activa alguns gens de l'ensemble existent i afecta així les característiques físiques del nen. Els experts ja han assenyalat que els nens concebuts a partir d'un òvul de donant són similars a les mares biològiques, però aquesta informació ara ha rebut una confirmació científica.