L'engrossiment de l'endometri, conegut com a hiperplàsia endometrial, pot ser motiu de preocupació, però les seves implicacions depenen de la causa subjacent i de la presència d'altres factors de risc. L'endometri, el revestiment intern de l'úter, s'engrossa de forma natural durant el cicle menstrual en resposta als canvis hormonals, especialment a la influència de l'estrogen i la progesterona. No obstant això, l'engrossiment anormal fora del patró cíclic normal pot indicar problemes de salut subjacents que poden requerir atenció mèdica.

La hiperplàsia endometrial sovint es classifica segons la seva estructura cel·lular i la presència o absència de cèl·lules atípiques. Els dos tipus principals són la hiperplàsia simple i la hiperplàsia complexa, amb o sense atípia. La hiperplàsia simple implica un engrossiment generalitzat del teixit endometrial sense canvis significatius en l'estructura de les cèl·lules. En canvi, la hiperplàsia complexa mostra un patró glandular més intrincat i pot incloure cèl·lules atípiques. Les cèl·lules atípiques són cèl·lules anormals que tenen un major potencial de desenvolupar càncer.

La causa principal de la hiperplàsia endometrial és l'exposició prolongada a l'estrogen sense l'efecte contrarestant de la progesterona. Aquest desequilibri hormonal pot produir-se en diverses situacions, com el síndrome d'ovari poliquístic (SOPQ), l'obesitat, la teràpia de substitució hormonal (TSH) amb ús exclusiu d'estrogen i certs tumors que secreten estrogen. Les dones que s'apropen a la menopausa o les que ja han passat per ella també tenen un major risc a causa dels canvis en els nivells hormonals.

Una de les principals preocupacions amb la hiperplàsia endometrial, especialment quan hi ha cèl·lules atípiques, és el major risc de desenvolupar càncer d'endometri. La hiperplàsia simple sense atípia té un risc relativament baix de progressar a càncer, però el risc augmenta amb la hiperplàsia complexa i encara més amb la presència de cèl·lules atípiques. Per tant, és essencial diagnosticar i supervisar de manera precisa la hiperplàsia endometrial per determinar el tractament i la gestió adequats.

Els símptomes de la hiperplàsia endometrial poden incloure sagnat uterí anormal, com períodes menstruals abundants, sagnat entre períodes o sagnat postmenopàusic. Qualsevol aparició d'aquests símptomes hauria de motivar una visita a un professional sanitari per a una avaluació posterior. Les proves de diagnòstic solen incloure una ecografia transvaginal per mesurar l'espessor endometrial i una biòpsia endometrial per avaluar l'estructura cel·lular del teixit.

Les opcions de tractament per a la hiperplàsia endometrial depenen de la gravetat i del tipus de hiperplàsia, així com de l'edat del pacient, de la seva salut general i del desig de fertilitat futura. Els tractaments hormonals, com la teràpia amb progestina, poden ser efectius per a reduir l'espessor endometrial i revertir la hiperplàsia en molts casos. La progestina pot administrar-se per via oral, mitjançant un dispositiu intrauterí (DIU) o mitjançant altres preparats hormonals. En casos on hi ha cèl·lules atípiques o si hi ha un alt risc de progressió cap al càncer, es poden considerar tractaments més agressius, com una histerectomia (extracció quirúrgica de l'úter).

Si bé l'engrossiment de l'endometri, o hiperplàsia endometrial, pot ser potencialment perillós, els seus riscos i implicacions varien en funció del tipus i la presència de cèl·lules atípiques. La detecció precoç i la gestió adequada són crucials per prevenir la progressió cap al càncer d'endometri. Les dones que experimenten sagnat uterí anormal o altres símptomes relacionats haurien de buscar una avaluació mèdica per assegurar un tractament oportú i eficaç.