Dona de òvuls ¿A qui s'assemblarà el nadó?

La elecció de la dona de òvuls representa un camí específic cap a la paternitat, cosa que planteja moltes preguntes, entre elles la genètica, la transmissió i l'aparença del fetus. En aquest complex procés, sorgeix una pregunta clau: Com contribueixen i influeixen els factors genètics, particularment els de la donant de òvuls, en els trets físics d'un nen nascut mitjançant donació de òvuls?

La donació de òvuls implica l'ús d'òvuls d'una donant per ajudar en la concepció, i la parella o el pare previst aporta el seu propi esperma. Aquesta doble contribució genètica estableix les bases per a una complexa interacció de gens que definirà les característiques úniques del nen. Si bé els gens de la donant de òvuls influeixen significativament en certes característiques físiques, la contribució genètica del pare previst és igualment important.

Aquí t'expliquem la complexitat genètica de la donació de òvuls, destacant els múltiples factors que contribueixen als trets físics d'un nen.

1. La empremta genètica: Desciframent de l'aportació de la donant de òvuls

En l'àmbit de la donació de òvuls, la contribució genètica de la donant de òvuls té profunds impactes en els trets fenotípics del nen resultant. La composició genètica del donant transmet característiques hereditàries específiques, com el color d'ulls i cabell, i possibles predisposicions a certs problemes de salut. És per això que els donants se sotmeten a cribatges específics de nombroses malalties hereditàries i a una rigorosa selecció fenotípica, tot això per garantir una herència genètica el més sana possible i el més a prop possible del receptor.

Els estudis sobre herència transgeneracional (Estimació de les contribucions relatives dels factors genètics materns, genètics paterns i intrauterins al pes al néixer i la circumferència del cap de la descendència: France Rice, Anita Thapar, j.earlhumdev 2010) suggereixen que per a certs caràcters, com el pes del cap, quan un nen és al néixer intervenen els gens materns i paterns.

Mentre que altres característiques com la mida estan indexades per l'entorn intrauterí de la mare. Per tant, aquests resultats suggereixen una possible interacció biològica entre l'entorn intrauterí i les característiques hereditàries maternes.

El procés hereditari està sota control epigenètic que regula l'expressió genètica i que depèn de l'ambient intrauterí. Aleshores, si tens un gen, això no significa que sempre s'expressarà, perquè requerirà condicions específiques per activar-lo.

La investigació en genètica reproductiva destaca la importància dels factors epigenètics en la modulació de la manifestació de trets hereditàries, afegint una capa addicional de complexitat al panorama genètic (Impressió genòmica: l'aparició d'un paradigma epigenètic: AC Ferguson-Smith, Nature review Genetics 2011).

A mesura que continuen els estudis, entenem millor l'impacte de l'entorn intrauterí de l'embrió en el seu desenvolupament. Si la contribució genètica de la donant de òvuls és important, resulta obvi que els processos d'activació genètica o no també influeixen en les característiques del fetus.

2. Factors epigenètics: més enllà de l'herència en la donació de òvuls

En l'àmbit de la donació de òvuls, el discurs científic va més enllà de la simple herència genètica per abastar el complex àmbit dels factors epigenètics. Aquests factors exerceixen un paper fonamental en la modulació de l'expressió genètica, influint en com el material genètic heretat es tradueix en trets observables.

L'epigenètica implica canvis en la metilació de l'ADN i les histones que regulen l'activitat genètica sense alterar el codi genètic subjacent.

En el context de la donació de òvuls, és fonamental comprendre el paper de l'epigenètica. No només contribueix a la complexitat del mosaic genètic hereditari, sinó que també proporciona una perspectiva més matisada sobre com es poden expressar trets específics. La interacció de factors epigenètics contribueix a la identitat única de cada nen nascut mitjançant donació de òvuls, al combinar les contribucions genètiques de la donant de òvuls, la mare d'intenció que duu a terme l'embaràs i el pare d'intenció.

3. Alels dominants i recessius: paper del pare d'intenció

En el context de la donació de òvuls, la interacció dels alels dominants i recessius de les dues herències genètiques contribueix significativament a la manifestació de trets observables en el nen. Des d'una perspectiva científica, l'herència dels alels segueix patrons diferents que es poden il·lustrar amb exemples de trets específics, proporcionant una comprensió tangible de l'expressió genètica.

Color d'ulls:

Alel dominant: ulls marrons (B)
Alel recessiu: ulls blaus (b)

Si la donant de òvuls aporta un parell d'alels d'ulls marrons (BB) i el futur pare aporta un parell d'alels d'ulls blaus (bb), el nen resultant heretarà un alel marró i un alel blau (Bb), que expressen el dominant. Caràcter d'ulls marrons.

Textura del cabell:

Alel dominant: cabell llis (S)
Alel recessiu: cabell(s) risat(s)

Si la donant de òvuls porta un parell d'alels de cabell llis (SS) i el futur pare porta un parell d'alels de cabell risat (ss), el nen resultant heretarà un alel llis i un alel risat (Ss), expressant així el caràcter dominant. de cabell llis.

Color de cabell:

Alel dominant: Cabell castany (B)
Alel recessiu: cabell ros (b)

Si la donant de òvuls porta un parell d'alels marrons (BB) i el futur pare porta un parell d'alels rars (bb), el nen resultant heretarà un alel marró i un alel ros (Bb), expressant el caràcter dominant del cabell castany.

Peces:

Alel dominant: Peces (F)
Alel recessiu: Sense peces (f)

Si la donant de òvuls aporta un parell d'alels amb peces (FF) i el pare previst aporta un parell d'alels sense peces (ff), el nen resultant heretarà una peça i l'absència d'una peça (Ff), expressant així el caràcter dominant. caràcter de la peça.
 

Giro de la llengua:

Alel dominant: Pot girar la llengua (R)
Alel recessiu: No es pot girar la llengua (r)

Si la donant de òvuls té un parell d'alels per enrotllar la llengua (RR) i el pare previst té un parell d'alels per no enrotllar la llengua (rr), el nen resultant heretarà un alel per enrotllar la llengua i un altre per no enrotllar la llengua (Rr), expressant així el caràcter dominant de la capacitat de fer rodar la llengua.

Aquests exemples il·lustren la diversitat de trets genètics influenciats per la interacció dels alels dominants i recessius del pare i la mare genètics. Les característiques del nen resultant estan determinades per la combinació d'alels heredats tant de la donant de òvuls com del pare previst, cosa que reflecteix una identitat genètica única.

4. Assessorament genètic i presa de decisions informades

Un dels objectius principals de l'assessorament genètic és garantir que els futurs pares tinguin una comprensió realista de les complexitats genètiques i epigenètiques inherents al procés de donació de òvuls.

Es tracta de discutir riscos potencials (malalties genèticament transmissibles), incerteses i variacions en l'expressió genètica, promovent un diàleg obert i informat entre els professionals de la salut i els possibles pares. Aquest enfocament col·laboratiu i basat en la ciència permet als futurs pares navegar pel complex panorama genètic de la donació de òvuls, contribuint a un viatge ben informat i amb suport emocional cap a la maternitat.

Conclusió :

En conclusió, la dona de òvuls és un procediment complex que planteja moltes preguntes i només un suport atent i científic pot ajudar a comprendre tota la complexitat de la transmissió del patrimoni genètic i epigenètic del fetus.

En NatuVitro el nostre compromís de brindar una atenció personalitzada i atenta permet que el somni de la maternitat estigui acompanyat del consentiment informat per aquest procediment.

L'atenció se centra no només en els trets heredats, sinó en la promesa que cada nen nascut en aquest viatge porta una part dels futurs progenitors.