Guia completa de l'embaràs bioquímic

Per a la majoria de nosaltres, l'embaràs es percep com un cicle biològic simple i comprensible, que comença amb la concepció i que acaba invariablement amb el naixement d'un nen nou mesos després. No obstant això, el sistema reproductor humà és molt més complex i està compost per estats intermediats o límits. Per exemple, una dona pot veure les dues bandes tan esperades a la prova de gravidez, i després de només uns dies o una setmana, el resultat torna a ser negatiu i el retard és reemplaçat per una regla normal.

Aquest fenomen es diu «gravidez bioquímica» (GB). Sovint és causa d'una profunda ansietat, moltes preguntes i emocions intensament vives, ja que la joia de la maternitat és substituïda per la decepció en només uns dies. Tot i el terme mèdic específic, és essencial que qualsevol dona preocupada per la seva salut reproductiva i que consideri un embaràs comprengui què és una gravidació biològica i entengui el nivell de Béta hCG, que és un indicador important del funcionament del sistema reproductor.

Què és una gravidació bioquímica?

Una gravidació bioquímica és un estat en què la concepció ha tingut lloc efectivament i on l’organisme ha començat a senyalitzar-ho a nivell molecular, però on el desenvolupament de l’embrió s’ha aturat en una fase molt primerenca. El procés de fecundació de l’òvul s’ha portat a terme amb èxit, i l’òvul fecundat fins i tot ha arribat a la càpsula uterina i ha començat a produir una hormona específica, la gonadotrofina coriónica humana (hCG). No obstant això, per diverses raons biològiques, l’embaràs s’ha interromput abans que sigui possible comprovar-lo de manera física o visual (ecografia).

La diferència essencial entre una gravidació bioquímica i una gravidació clínica (normal) es troba en els següents aspectes:

1. Absència de visualització: en una fase tan primerenca (generalment de 4 a 5 setmanes obstètriques), l’òvul fecundat és impossible de veure amb l’ecografia. És de mida microscòpica i encara no ha tingut temps d’s’implantant fermament a l’endometri, o bé el seu desenvolupament s’ha aturat immediatament després de l’intent d’implantació.
2. Traça hormonal: la única confirmació fiable de la concepció és una anàlisi de sang de laboratori per mesurar el nivell d’hCG. Precisament, la detecció d’aquesta hormona en la circulació sanguínia és la que es dosifica per determinar l’embaràs.
3. Durada breu i evolució subclínica: el procés generalment es conclou abans d’aparèixer un retard significatiu o en els primers dies després de la seva aparició. És com una “falsa sortida”, quan l’organisme ja ha iniciat una cascada de canvis, però no ha pogut mantenir-los.

Moltes dones viuen aquest estat sense ni tan sols adonar-se’n. Si una dona no planifica activament un embaràs i no fa proves abans del retard de la regla, pot considerar que el que ha passat ha estat com una menstruació normal, que ha arribat amb un lleuger retard. Sovint, aquesta menstruació va acompanyada d’un síndrome dolorós lleugerament més pronunciat, de sensació de pes en el baix ventre o de sensacions inusuals als pits, que poden ser fàcilment confoses amb el síndrome premenstrual clàssic.

Causas principals d’una gravidació bioquímica

L’embaràs és un procés complex en diversos passos, i l’èxit depèn de la combinació ideal de molts factors: la qualitat de les cèl·lules sexuals, la permeabilitat de les vies, la preparació de la mucosa uterina i la resposta adequada del sistema immunitari. Una gravidació bioquímica és rarament un fracàs accidental; la seva causa és sovint el resultat d’una selecció natural rigorosa. L’organisme realitza un “control de qualitat” des del principi, eliminant escenaris no viables.

Anomalies cromosòmiques i genètiques

És la causa fonamental i més freqüent de les pèrdues primerenques, que representa fins a un 70 % de tots els casos de gravidació bioquímica. En les primeres hores i els primers dies després de la fecundació, les cèl·lules embrionàries es divideixen a una velocitat increïble. Durant aquest procés intès, poden ocórrer errors aleatoris en la divergència dels cromosomes o en la còpia de l’ADN.

És important entendre que la majoria d’aquestes anomalies no són hereditàries i no impliquen que els pares estiguin “malalts”. Es tracta de mutacions espontànies, que incrementen el risc sota l’efecte de certes circumstàncies:

• Factor edat: la qualitat dels òvuls (Reserva ovàrica) disminueix després dels 35 anys, la qual cosa comporta més sovint una aneuploïdia (nombre incorrecte de cromosomes en l’embrió).
• Factors externs: els danys provocats a l’ADN de les cèl·lules sexuals poden ser causats per infeccions virals, exposició a tòxics, metalls pesants o radiacions.
• Factor espermatogènic: la qualitat dels espermatozoides, inclòs un elevat nivell de fragmentació de l’ADN, també pot ser l’origen de la formació d’un embrió feble que deixarà de desenvolupar-se després de la implantació.

Si l’embrió presenta anomalies greus que fan impossible la formació posterior d’òrgans i sistemes, l’organisme materno ho detecta i deixa de donar suport-lo.

Desajust hormonal

Les hormones són “lienzos” i “ constructors” que preparen l’úter per rebre l’embrió. Si aquest sistema és alterat, l’embrió simplement no pot s’implantant correctament a l’endometri. Els factors que poden provocar una interrupció de l’embaràs són:

• Insuficiència lútea: un baix nivell de progesterona impedeix que l’endometri esdevingui prou exuberant i nutritiu per retenir l’embrió.
• Disfunció de la glàndula tiroide: l’TSH té una influència directa sobre la fertilitat; la hipotesiroidisme sovint és la causa oculta de les avortaments precoços.
• Trastorns metabòlics: el síndrome dels ovaris poliquístics (SOPK) i la resistència a l’insulina creen un entorn hormonal desfavorable per al desenvolupament primerenc del fetus.
• Factor d’estrès: un nivell de cortisol constantment elevat pot inhibir la producció d’hormones reproductives, alterant així la “finestra d’implantació”.

Factors immunològics

El sistema immune de la mare es troba davant d’una tasca única: ha de mostrar tolerància envers l’embrió, que està compost en un 50 % de material genètic estranger procedent del pare. Normalment, els mecanismes de supressió de la immunitat a l’úter protegeixen l’embrió. No obstant això, en cas de patologies (per exemple, el síndrome dels antiphospholipides o la presència d’alguns anticossos), el sistema immune percep l’embrió com un agent agressiu i el ataca, impedint així la implantació.

Patologies d’anatomia i vasculars

L’estat de l’endometri és essencial per a l’embaràs bioquímic. La endometritis crònica, els miomes, els pólops o la presència de sinèquies (aderències) creen obstacles físics per a la fixació. A més, els trastorns de la coagulació sanguínia (trombofília) poden provocar la formació de microtrombosis als vasos que nodreixen l’òvul fecundat, el que provoca la seva mort per manca de nutrició abans que sigui visible a l’ecografia.

Símptomes: com reconèixer aquesta afecció?

La gravidació bioquímica és insidiosa perquè els seus símptomes no són específics. En aquesta fase, el nivell d’hormones encara no és prou elevat per provocar una toxicèmia clàssica. Les dones poden notar:

• Un lleuger retard: sovint, les regles apareixen entre 2 i 5 dies després de la data prevista.
• Un canvi en la naturalesa de les pèrdues: el sang pot ser més fosc, amb coàguls, i els hemorragis poden ser més llargs o més dolorosos que d’habitud.
• Una labilitat psicoemocional: canvis bruscos d’humor, somnolència o irritabilitat, que desapareixen de sobte amb l’arribada de la regla.
• Persistència dels símptomes: si els pits comencen a ser sensibles al tacte, i després s’han “desinflat” la nit abans de la regla, sovint indica una caiguda brusc del nivell de progesterona i hCG.

El paper de l’anàlisi hCG en el diagnòstic

L’anàlisi de sang en laboratori continua sent l’únic mitjà per diferenciar una gestació ectòpica d’un simple desequilibri del cicle. La gonadotrofina coriónica comença a ser produïda per les cèl·lules del futur trofoblast immediatament després de la seva implantació a l’úter. En cas de gravidació bioquímica, el nivell d’hCG en la sang:

1. Donarà un resultat positiu (superior a 5 mIU/ml), però els valors sovint es mantenen baixos (per exemple, 15, 25 o 40 mIU/ml).
2. Demostra que no hi ha una creixement adequat. Normalment, l’indicador es duplica cada dos dies, però en una gravidació bioquímica, pot augmentar lleugerament o començar a baixar ja al dia següent.
3. Baixa a valors “no greus” en el moment que comencen els sagnats.

Les proves d’urina disponibles a la farmàcia tenen una sensibilitat variable. Sovint, mostren una segona banda feble, que s’esvaeix de dia en dia fins a desaparèixer completament. És un signe segur que el procés d’implantació ha començat, però no ha pogut consolidar-se.

Gravidez bioquímica en els protocols de FIV

En els programes de tècniques de reproducció assistida, cada detall rep una atenció màxima, per això, les gravideces bioquímiques són molt freqüents. Això succeeix en el 15 al 25 % dels casos de trasllats.

Protocol FIV estàndard

Quan s’utilitzen les cèl·lules de la parella, la gravidació bioquímica sovint és deguda a la qualitat genètica dels embrions. Tot i que l’embriòleg hagi seleccionat les millors mostres, sense PGT-A (test preimplantatori), és impossible assegurar l’absència d’anomalies cromosòmiques. La resposta dels ovaris a l’estimulació també influeix en el resultat: dosis elevades d’hormones poden reduir temporalment la receptivitat de l’endometri.

FIV amb donació d’òvuls

Els òvuls donats són recollits a dones joves, en bona salut i amb un cribratge efectuat, cosa que minimitza el risc d’anomalies genètiques. Si un FIV fracassa en un aquest tipus de programa, els metges es concentren en la receptora. Tot això pot indicar problemes vinculats a la “finestra d’implantació”, processos inflamatoris ocults a l’úter o la necessitat de corregir les dosis de progesterona en el tractament. Al nostre blog, també hem analitzat detalladament la següent qüestió: “La gravidació derivada d’una donació d’òvuls difereix de la concepció natural?”, on explorem les subtileses de la gravidació i la influència dels gens del donant sobre la salut del futur nadó.

FIV amb doble donació

Són els programes amb més possibilitats d’èxit. En aquest escenari, la gravidació bioquímica és un esdeveniment rar que generalment manifesta problemes sistèmics a l’organisme de la dona, com una alteració del flux sanguini uterí o una resposta immune pronunciada.

Per als reproductòlegs, una gravidació bioquímica després d’un FIV és una “prova d’implantació positiva”. Això demostra que el transferència s’ha realitzat tècnicament amb èxit, que l’embrió ha començat a interaccionar amb l’úter i que la parella té totes les possibilitats de portar a terme amb èxit una gravidació clínica en els següents intents.

Recuperació i planificació de futur

Fisiològicament, l’organisme es recupera molt ràpidament després d’una gravidació bioquímica. Com que l’úter no ha patit canvis importants i el pic hormonal ha estat de curta durada i no ha tingut temps de provocar una profunda reestructuració de tots els sistemes de l’organisme, el cicle normal sol restablir-se durant el mes següent. La manca d’intervenció quirúrgica o de tractament agressiu permet als òrgans reproductors recuperar el seu estat anterior a l’embaràs sense cicatrius ni riscos d’inflamació.

Recomanacions per a la planificació i recuperació:

• Readaptació psicoemocional: és important viure aquest moment amb plena consciència i no culpar-se pel que ha passat. Recordeu que l’avortament és un mecanisme de la natura per protegir-vos de la gestació d’un bebè que pugui patir patologies greus i incompatibles amb la vida. Reconèixer que el vostre dolor és real, encara que l’embaràs només hagi durat pocs dies, us ajudarà a superar més ràpid aquesta pèrdua.
• Examen: si la gravidació bioquímica succeeix per primera vegada, normalment els metges no prescriuen proves aprofundides, considerant que és un accident biològic fortuït. No obstant això, en cas de recurrència (el que s’anomena més habitualment avortament habitual), cal aprofundir en les investigacions: verificar els caryotips dels pares, excloure la trombofília hereditària, comprovar l’estat de la tiroide i la receptivitat de l’endometri.
• Pausa per a la recuperació: es recomana esperar de 1 a 2 cycles complets abans d’intentar una nova concepció. Aquest interval és necessari perquè l’endometri es renovli completament, perquè els receptors de l’úter recuperin la seva sensibilitat i perquè l’estat psicoemocional es estabilitzi. Durant aquest període, l’úter tindrà temps de “descansar” i preparar un terreny tan favorable com sigui possible per a la propera trobada amb un embrió.

Una gravidació bioquímica no és signe d’infertilitat i no és motiu per desesperar-se. Al contrari, és una prova important que el vostre cos és capaç de concebre i d’implantar, que el procés funciona mecànicament. És simplement una petita pausa necesaria perquè el camí cap a la maternitat arribi a un final feliç la propera vegada.

FAQ: Preguntes freqüents

1. La gravidació bioquímica es considera un avortament espontani a tot l’efecte? Des del punt de vista mèdic, sí, es tracta d’un avortament espontani en una fase molt primerenca. No obstant això, els metges fan la distinció entre aquests dos conceptes, ja que una gravidació bioquímica no requereix hospitalització, no comporta risc de sagnat que posi la vida en perill i no necessita intervenció quirúrgica (cura). Es tracta d’un procés que l’organisme gestiona per si mateix.

2. És necessari un curetatge després d’una gravidació bioquímica? En la gran majoria de casos, no. En aquesta fase, l’òvul fecundat és tan petit que s’expulsa completament i sense deixar rastre amb la capa menstrual de l’endometri. Una ecografia de control després de la finalització dels sagnats confirma que la cavitat uterina està buida.

3. Quant de temps després d’una gravidació bioquímica es pot tornar a intentar concebre? Desde un punt de vista purament fisiològic, és possible concebre ja durant el següent cicle (2 setmanes després dels sagnats). Tot i així, la majoria de metges recomanen esperar un cicle per tenir una regla natural i assegurar que el nivell d’hCG hagi tornat a zero completament i que l’ovari funcioni normalment.

4. La presa de vitamines pot prevenir una gravidació bioquímica? Les vitamines (especialment l’àcid folic) redueixen el risc de malformacions del tub neural, però no poden corregir anomalies cromosòmiques greus de l’embrió que han ocorregut durant la divisió. No obstant això, una preparació de qualitat (preparació preconcepcional) millora l’estat general del sistema reprodutiu.

5. L’ecografia mostra signes d’una gravidació bioquímica? No, l’òvul en si no és visible. El metge només pot notar signes indirectes: un endometrier més gruixut i la presència d’un cos groguenc a l’ovari, que és característic de la segona fase del cicle o d’un embaràs primerenc. Però l’ecografia no permet confirmar la presència d’un embrió a l’úter en aquesta etapa.