Un diagnòstic no és una sentència de mort: enfocaments integrals per a la preservació de la fertilitat en pacients amb càncer

Que és l’Oncofertilitat i per què aquest camp és tan crític?

L’Oncofertilitat és un camp interdisciplinari de la medicina que va sorgir a l’intersecció de l’oncologia i la medicina reproductiva. El seu objectiu principal és identificar i implementar mètodes per preservar la capacitat de tenir fills en pacients que afronten un càncer. Gràcies al desenvolupament ràpid de la biotecnologia, un diagnòstic de càncer ja no significa automàticament renunciar al somni de la paternitat biològica.

Les primeres guies oficials que estableixen les bases d’aquest camp es van presentar el 2006 per part de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO). En aquest document de referència, els experts van afirmar obertament per primera vegada que els oncòlegs estan obligats a discutir amb els pacients d’edat reproductiva els riscos d’esterilitat i a oferir estratègies específiques per preservar la fertilitat fins i tot abans que comenci una teràpia agressiva. Aquests estàndards van ser posteriorment recolzats i aprofundits per la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) i altres societats professionals globals.

Les estadístiques subratllen la gravetat del problema: segons grans estudis (Oktay et al., 2018; Loren et al., 2013), fins a un 80% dels joves (menors de 45 anys) corren el risc de perdre permanentment la funció reproductora després de tractaments. Tanmateix, hi ha una important bretxa d’informació: només entre el 30% i el 50% dels pacients reben informació adequada de manera oportuna sobre la cryopreservació i altres mètodes de preservació (Letourneau et al., 2012). La consulta primerenca amb un especialista en reproducció no només ofereix la possibilitat de tenir fills en el futur, sinó que millora significativament el benestar psicològic del pacient, augmentant la motivació per a la recuperació. En aquest sentit, els especialistes de la clínica NatuVitro tenen una àmplia experiència reeixida treballant amb pacients que han rebut tractament contra el càncer, oferint solucions d’avantguarda per ajudar-los a assolir els seus objectius reproductors.

Moment òptim: quan hauries de començar a pensar en el futur?

La qüestió de preservar el potencial reproductor hauria de convertir-se en una prioritat just després de confirmar-se el diagnòstic. La “finestra d’oportunitat” ideal és el període entre el diagnòstic i la primera sessió de quimioteràpia o radioteràpia. Són precisament aquests tractaments els que tenen un efecte més perjudicial sobre les cèl·lules reproductores.

Està científicament demostrat (Oktay et al., 2018) que les estratègies implementades abans de començar el tractament mostren la màxima eficàcia. Tanmateix, fins i tot si és necessari començar immediatament, existeixen protocols d’urgència. Per als homes, això pot implicar la congelació immediata de spermatozoides, i per a les dones, l’extirpació de teixit ovàric, que no requereix una preparació hormonal prolongada. La clau és recordar que el temps és essencial, i la consulta oportuna amb especialistes permet trobar una solució fins i tot en els casos clínics més complexos.

Mecanismes de l’impacte de la teràpia del càncer sobre el sistema reproductor

Els tractaments moderns contra el càncer (quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia) sovint presenten una gonadotoxicitat significativa. Això vol dir que els medicaments i la radiació ataquen les cèl·lules que es divideixen ràpidament en el cos, incloses les cèl·lules reproductores.

1. En dones: El tractament pot provocar una depleció aguda de la reserva ovàrica (subministrament d’ous), desencadenar la menopausa precoç, o comportar danys irreversibles a l’estructura dels ovaris. Els agents alquilants, com el ciclofosfamida, comporten un risc particular (Wallace et al., 2005). L’extensió del dany depèn directament de l’edat de la pacient, del tipus de medicament i de la dosi total.
2. En homes: S’observa una supressió de la spermatogènesi. Això es manifesta com una disminució de la concentració, motilitat o desaparició completa de espermatozoides en l’ejaculat.
3. Radioteràpia: L’exposició a radiació a la regió pèlvica o al cervell (que afecta l’eix hipotalàmico-hipofisari) pot bloquejar completament la producció d’hormones necessàries per a la concepció.
4. Cirurgia: La remoració dels òrgans reproductors (utre, ovaris, testicles) impossibilita físicament la concepció natural.

La valoració preventiva d’aquests riscos permet desenvolupar un pla de protecció personalitzat que minimitzi les conseqüències dels protocols de tractament intensiu (Terenziani et al., 2020; Rodriguez-Wallberg & Oktay, 2014).

Quan hauries de concertar una cita amb un especialista en reproducció?

Tan aviat com sigui possible. La medicina reproductiva moderna ofereix protocols de “Inici aleatori” (començar qualsevol dia del cicle), que permeten començar el procés de preservació de la fertilitat literalment el dia de la visita. És fonamental entendre que: la majoria de procediments per congelar biomaterials no requereixen una demora prolongada en el tractament del càncer i no redueixen la seva eficàcia.

Mètodes principals de preservació de la fertilitat: enfocaments masculins i femenins

L’enfocament sempre s’obreja de manera individual, en funció de l’edat de la pacient, del tipus de tumor i del temps disponible per al metge abans d’iniciar el tractament.

Solucions per a dones

Els especialistes recomanen evitar limitar-se a recuperar els óvuls durant un cicle natural, ja que això només produeix un sol òvul i pot fer perdre temps. Els mètodes següents són més efectius:

• Cryopreservació d’òvuls (óvuls): El “estàndard d’or”. Després d’un curt període de estimulació hormonal (10–14 dies), s’extreuen i es congelen els òvuls utilitzant el mètode de vitrificació.
• Congelació d’embrions: S’utilitza quan hi ha una parella estable o es fa servir semen de donant. Els embrions són més resistents a la congelació i la descongelació.
• Cryopreservació de teixit ovàric: Un mètode únic en què s’extreu quirúrgicament un tros de teixit ovàric que conté milers de fol·licles immadures. Aquest mètode és imprescindible per a nens que encara no han arribat a l’edat de la pubertat i per a pacients que no poden ajornar la quimioteràpia ni un dia. El teixit pot ser reimplantat (autotransplantament) després de la recuperació per restablir l’equilibri hormonal i la fertilitat.

• Ús d’agonistes de GnRH: Administració de medicaments especials durant la quimioteràpia per “aturar” els ovaris, cosa que teòricament redueix la seva sensibilitat als tòxics.

Solucions per a homes

• Congelació de spermatozoides: Un mètode senzill, fiable i assequible. Les mostres es poden guardar durant dècades sense pèrdua de qualitat.
• Cryopreservació de teixit testicular: Un mètode prometedor per a nens prepubers o homes de qui no es pot obtenir semen. Encara es considera experimental, però s’està desenvolupant activament.

En resum

L’Oncofertilitat és un veritable pont entre un tractament reeixit contra el càncer i una vida plena després. És important entendre:

1. El càncer no és el final dels teus plans de paternitat.
2. Cognèix qualsevol pacient d’edat reproductiva, independentment de l’estadi de la malaltia, hauria de ser consultat per un especialista en reproducció (M. Lambertini, F.A. Peccatori, 2020).
3. Els procediments de preservació de la fertilitat són segurs i no interfereixen amb el tractament primari.
4. La puntualitat és clau per a l’èxit.

Preguntes freqüents (FAQ): Preguntes típiques

1. La estimulació hormonal durant la congelació d’òvuls pot provocar el creixement tumoral?

Els protocols moderns (per exemple, utilitzant medicaments basats en letrozol) estan dissenyats específicament per a pacients amb tumors hormonodependents (càncer de mama). Permeten una estimulació segura sense fer pujar els nivells d’estrògens en sang per sobre de les normes fisiològiques.

2. Quant de temps pren el procediment de preservació de la fertilitat?

Per als homes—1 dia. Per a les dones—entre 10 i 14 dies en cas d’estimulació. Si s’utilitza el mètode de congelació de teixit ovàric, pot fer-se en 1–2 dies.

3. Els nens nascuts després del tractament contra el càncer poden ser sans?

Sí. Diversos estudis mostren que l’ús de biomaterial congelat prèviament (òvuls, esperma, embrions) no augmenta el risc d’anomalies congènites ni de desenvolupar càncer en nens en comparació amb la població general.

4. Hi ha restriccions d’edat?

Per a les dones, aquests programes són efectius fins a l’inici de la menopausa (normalment fins a 40–42 anys, segons la reserva ovàrica). Per als homes, no hi ha límits estrictes d’edat, però la qualitat de l’esperma s’avaluarà de manera individual.

5. Què hauríeu de fer si el tractament ha de començar “ahir”?

En aquests casos, el mètode preferit és la cryopreservació de teixit ovàric per a dones o la donació urgent de spermatozoides per a homes. No requereix preparació hormonal.

Llista de referències:

1. Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO). (2006). Preservació de la fertilitat en pacients que reben teràpia contra el càncer. Journal of Clinical Oncology, 24(18), 2917–2931.
2. Oktay, K., et al. (2018). Preservació de la fertilitat en pacients amb càncer: actualització de les guies clíniques de l’ASCO. Journal of Clinical Oncology, 36(19), 1994–2001.
3. Loren, A. W., et al. (2013). Preservació de la fertilitat en pacients amb càncer: guies de pràctica clínica actualitzades per la Societat Americana d’Oncologia Mèdica. Journal of Clinical Oncology, 31(19), 2500–2510.
4. Letourneau, J. M., et al. (2012). Consell de fertilitat pretractament i preservació de la fertilitat milloren la qualitat de vida en dones d’edat reproductiva amb càncer. Cancer, 118(6), 1710–1717.
5. Lambertini, M., Peccatori, F. A., et al. (2020). Preservació de la fertilitat i embaràs després del tractament en pacients postpubers amb càncer: guies clíniques de l’ESMO. Annals d’Oncologia, 31(12), 1664–1678.