Infertilitats psicològica

L'infertilitat pot ser primària o secundària, absoluta o relatiu. L'infertilitat primària es caracteritza per l'absència de gestació en una dona que mai ha concebut abans, mentre que l'infertilitat secundària es produeix després d'un o més embarassos reeixits. Pot estar associada a trastorns hormonals o a malalties de l'esfera sexual. Entre les diferents formes d'infertilitat, l'infertilitat la genesi de la qual no és clara o infertilitat idiopàtica, també anomenada psicogènica, ocupa un lloc apart.

Segons diverses dades, l'infertilitat psicològica es troba entre el 4 i el 40 % en l'estructura de totes les formes de trastorns de la reproducció en la dona. Aquestes dades es basen en estudis realitzats per diverses institucions mèdiques i psicològiques, com ara la Societat europea de medicina de la reproducció i l'Organització Mundial de la Salut. Un tal diagnòstic es posa quan, després d'un examen mèdic complet de la parella, cap raó biològica impedeix la concepció.

Causes de l'infertilitat psicològica

L'estrès i les seves formes

Un estrès emocional important pot manifestar-se de diverses maneres: des de la inestabilitat financera i un entorn familiar tens fins a una tendència a la depressió o un desig excessiu de tenir un fill. Aquestes condicions provoquen alteracions en els processos fisiològics necessaris per a la concepció.

Traumes viscuts

En moltes dones, l'infertilitat psicològica està associada a traumes psicològics. Per exemple, records dolorosos d'una infantesa difícil o d'una llarga vida d'inestabilitat. Les dones poden temer que el seu marit les deixi amb un fill si elles mateixes han crescut en una família monoparental. També poden ser temors relacionats amb dificultats financeres, responsabilitats maternes o la salut del fill a néixer. L'embaràs només és possible quan la dona se sent segura.

Conflictes interns

Una altra raó pot ser un conflicte intern. Per exemple, una dona pot esforçar-se per tenir èxit en la seva carrera mentre somia amb un fill. Aquests desitjos oposats creen una tensió que impedeix la realització dels dos objectius. La resolució d'aquests conflictes requereix un treball psicològic aprofundit.

La pressió social i les seves conseqüències

Algunes dones, enfrontades a les dificultats de la concepció, comencen a sentir una pressió social. Els estereotips sobre el paper de la dona com a mare, les expectatives de la família i de la societat i les comparacions constants amb les altres augmenten els sentiments d'ansietat i d'inferioritat. Aquestes emocions poden provocar:

• Una deterioració del sistema immunitari
• Una alteració de la funció ovàrica;
• Alteracions en la regulació hormonal de l'organisme;
• Una deterioració de les trompes de Fal·lopi i de l'úter.

Aquests canvis redueixen encara més les possibilitats d'èxit de la concepció.

Rol de l'ajuda professional

Molts ginecòlegs i especialistes en reproducció presten una atenció especial als aspectes psicològics de l'infertilitat. Entre les mètodes utilitzades per treballar amb les pacients, es poden citar

• Teràpia cognitiu-conductual: ajuda a canviar les actituds negatives i les pors;
• Tècniques de relaxació: la meditació, els exercicis de respiració i el ioga ajuden a reduir el nivell d'estrès;
• La psicoteràpia: permet afrontar un passat traumàtic i restaurar la confiança en un mateix.

Es recomana sovint als pacients que consultin un psicoterapeuta. Això permet gestionar les pors interiors, reduir el nivell d'estrès i reforçar la confiança en l'èxit del tractament.

Altres vies cap a la parentalitat

Si l'ajuda psicològica i mèdica no dóna els resultats esperats, hi ha altres opcions per a les persones que desitgen tenir fills:

• FIV (fecundació in vitro): eficaç per a les causes fisiològiques d'infertilitat;
• L'adopció: una solució humana per a aquells que estan disposats a acollir un fill i a cuidar-ne;
• La gestació per a altres (GPA) : adequada si una dona no pot portar un fill per ella mateixa (prohibit als països europeus)
• Programas de donants: l'ús d'òvuls o de sperma de donants ajuda les parelles amb problemes genètics o reproductius.

Cadascuna d'aquestes mètodes requereix un enfocament informat i el suport de professionals.

L'infertilitat psicològica és un problema multifacètic que requereix un enfocament global. La consideració dels factors d'estrès, el tractament dels conflictes interns i les experiències passades, així com l'ús dels avenços de la medicina moderna poden contribuir a millorar les possibilitats d'èxit de la concepció. Gràcies a un suport professional i a les diverses possibilitats de la medicina reproductiva moderna, cada dona pot recuperar la confiança i esperar convertir-se en mare.